1. “Un robot no farà mal a un humà, ni per inacció permetrà que un humà pateixi danys”. 2. “Un robot ha de complir les ordres dels humans, tret d’aquelles que entren en conflicte amb la primera llei”. 3. “Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que no contradigui la primera o la segona llei”. Són les tres lleis de la robòtica que va establir el divulgador científic i escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov. I això és el que pensàvem fins ara: tranquils, que tot és ficció. Tanmateix, gairebé un segle després, som en un debat encès sobre on ens durà la IA (els robots d’Asimov) arran d’un enginyer que ha profetitzat que en una dècada la IA acabarà amb la humanitat. Possiblement sigui una exageració –la IA no té consciència– però una cosa queda molt clara: cal fer les coses bé perquè no es descontroli. La IA és un gran bé, però de la mateixa manera només cal veure com puja el jovent des de l’aparició de les noves tecnologies per adonar-se que alguna cosa grinyola. És clar que no podem tornar enrere i no seria la solució però, a mi –boomer de manual–, si vull anar a un concert, m’agradaria fer cua –real, no virtual– davant una taquilla i canviar uns diners per l’entrada i no viure una tortura inacabable i perdre la paciència fent clics davant un ordenador, amb el neguit, a més, que no t’estafin. Mentre esperem a veure si la IA ens fa desaparèixer o no, el millor que podem fer és seure tranquil·lament i gaudir d’una novel·la d’Isaac Asimov.
Sessió: No iniciada
