Compartiré amb tots i totes aquest resum del pregó que vaig tenir l’honor de fer al poble de Torre-serona on vaig ser convidat per la corporació municipal en motiu de la Diada nacional de Catalunya. Em salto la part protocol·lària i vaig directe al contingut, diu així:
Hi ha 3 curiositats que em connecten amb el poble de Torre-serona. La primera és l’aigua. Davant de casa nostra, a l’Horta de Lleida, passa la Séquia Major, continuació del Canal de Pinyana que també travessa el vostre poble. És un autèntic cordó umbilical que ens uneix i que representa unes mateixes arrels culturals i agràries. D’aquesta herència n’hem d’estar ben orgullosos perquè la nostra pagesia continua omplint les taules de moltes famílies de Lleida, de Catalunya i d’arreu.
El segon punt de trobada és el mateix concepte de “torre”. A casa nostra som de la Torre Farinetes i vosaltres sou el poble de Torre-serona. A les terres del Segrià, les cases de pagès reben sovint aquest nom perquè, segons una hipòtesi amb molt sentit, després de la conquesta cristiana del segle XII es van aprofitar les pedres de les antigues torres de vigilància construïdes pels àrabs. La pagesia va construït petites cases de pagès on guardar eines i amagar-se de la pluja amb aquelles pedres. Amb el temps, moltes van ser ampliades i transformades en petits masos pagesos. Al vostre terme en tenim dues evidències: històriques la Torre Pallaresa i la Torre Grallera.
I hi ha encara un tercer vincle, històric i molt curiós. En els inicis de la conquesta cristiana, la zona de Torre-serona fou atorgada al comte Arnau Mir de Pallars. Al voltant de la Torre Pallaresa es va formar el primer nucli de població, documentat al Llibre Verd de la Catedral de Lleida l’any 1195. Aquells primers habitants juraven els delmes a l’Església, és a dir, el pagament d’una desena part de la collita. Per tant, compartim també un possible origen pallarès. La meva mare, Montserrat Vidal Marqués, va baixar a viure a l’Horta de Lleida amb només 15 anys, procedent d’Estaon, al Pallars Sobirà. És possible que durant la repoblació medieval del vostre poble arribessin famílies del Pallars perquè era costum habitual repoblar les zones amb pagesia originària dels llocs governats pel mateix noble.
I avui estem aquí, a la Diada, on curiosament, recordem una derrota, però no és ben bé així. És un dia simbòlic per mantenir ferm un valor molt important, la dignitat del nostre Poble català que segueix tossudament alçat. La commemoració, com sabem, està vinculada a la derrota de Barcelona, el 1714, davant les tropes borbòniques de Felip V i al posterior Decret de Nova Planta. Aquest decret va significar la supressió de les institucions pròpies de Catalunya, la pèrdua de bona part del sistema jurídic propi; la imposició del castellà en l’administració, la justícia i l’ensenyament, i la pèrdua d’autonomia fiscal i militar. Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir viva, especialment als pobles i zones rurals, on la vida quotidiana i la pagesia van preservar-la.
I és curiós que, més de tres-cents anys després, encara parlem d’institucions, finançament, autonomia i llengua. Reivindiquem que les nostres institucions tinguin capacitat de decisió, que el català disposi de la màxima protecció com a llengua i que puguem gestionar amb autonomia allò que generem econòmicament. Després ja serem solidaris, però volem decidir democràticament com i amb quins criteris.
Torre-serona ens ensenya que la identitat d’un poble no depèn de la seva mida. Es pot ser petit en superfície i immens en memòria. La proximitat a Lleida no ha d’esborrar mai el vostre nom propi; al contrari, ha de ser una oportunitat per prosperar. Ja ho diu la dita: Al pot petit hi ha la bona confitura. Visca Torre-serona, visca l’Horta de Lleida, visca la nostra pagesia i visca Catalunya!
