El setembre ja és aquí. Reprenc, per tant els tardesquerido enllaçant amb el darrer missal que vaig etzibar abans d’eclipsar-me dos mesos. ¿Se’n recorden? Bé, els ho refresco: que iniciava un temps de canvi i vagareig, defensant que la mandra es una altra mena de treball. Vaja, que obsessionats en ser productius i tal, poques coses costen tant com no fer res. Sí, sí. Suspendre qualsevol activitat exigeix molta concentració. Si bades, acabes parint alguna cosa. Per descuit, que avisa el lletraferit Richard Lamarti. ¿Me n’he sortit? Parlem-ne…
Va ser un inici de vacances eclipsat. I no em refereixo pas a l’eclipsi solar, que també. Obro parèntesi: aquí a Cerler, en estar al marge de la trajectòria de la Lluna Eclíptica, només es podia veure parcialment. Ni això. El sol, eclipsar-se es va eclipsar. Se’n van encarregar uns impertinents núvols com no havíem tingut en dies. Tanco parèntesi. L’eclipsi el va tenir una servidora. Vuit mossegades de mosca negra. A banda d’unflar i desfigurar-me les cames, que riu-te’n tu de les potes d’elefant, em van deixar una setmana fora de combat. Sí, si. Hi ha mosca negra a Benasc. M’ho va dir Mister Google. Sembla que a les vampíriques mosques, versió alada de les femmes fatals del cinema negre, els va venir de gust xuclar-me la sang mentre feia una lànguida passejada vora l’Ésera. Segons el Centre d’Urgències de la Vall, cap altra estiuejant va queixar-se. L’eclipsi més sonat, però, i quan dic sonat vull dir SOOOONAAAAAT!!!, me’l van provocar uns DJ’S de la Festa Major de Cerler que, des de les 2 fins a les 7 de la matinada i durant 5 inacabables nits 5, ens van ensordir amb el “bumba-bumba”. Sí, sí. Ni porticons tancats, ni taps a les orelles, ni pastilles opiàcies, aconseguien anestesiar el martiri. I ja em tenen tots els vespres de la Festa Major eclipsada al dormitori, enfilant-me per les parets. Dormir? Festa Major? ¡Craso error! ¡Espifiada garrafal! (que dirien els pompeusfabra). Clar que si el que es pretén es complaure la generació Alpha…
Eclipsada per no veure l’eclipsi del segle. Segrestada al sofà tota una setmana degut a les picadures. Entaforada al dormitori-cova durant 5 nits 5, fugint del rebombori: dic, amb rotunda propietat, que vaig complir abastament el propòsit inicial de no fer res una colla de dies. Pel que fa a la resta del meu estiueig al Pirineu, ¿què tal divendres vinent?
