Tard o d’hora, si es vol arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts respecte a Ceuta i Melilla caldran formes que vagin més enllà de la testosterona patriòtica hispana i de les tàctiques marroquines de zona grisa, consistents a engegar eixams de migrants contra les tanques de la frontera, sense que es noti la mà que branda l’estratègia. Una solució civilitzada haurà de construir una integració d’Europa i Àfrica al redòs de la Mediterrània. Hem tingut el polític que va treballar en aquesta direcció. Ni més ni menys que Jordi Pujol. Ho recull el llibre de Sonia Moreno Marruecos, el vecino incómodo, tot i que donant una interpretació partidista per a Catalunya de les gestions de l’expresident de la Generalitat. El polític català va dedicar molts esforços a fer entendre a Europa la importància de la Mediterrània, però “ni Europa en general, ni la Unió Europea es van interessar pel tema i ara tampoc mostren prou interès”, va escriure Pujol en un document intern que fou airejat per un hacker. El president va impulsar l’organització Unió per la Mediterrània, que va fracassar “per culpa de l’Europa central i els països del nord, així com la Gran Bretanya perquè no es van sentir concernits”. Pujol també culpa “la voluntat de poder de Sarkozy de la inoperància de l’Associació Euromediterrània que aglutina vint-i-vuit països europeus i quinze del sud i l’est de la Mediterrània. La crisi de Ceuta farà veure a Europa que el Marroc no està tan lluny i que calen alts estadistes per posar solucions.
Sessió: No iniciada
