En el cas de la monarquia espanyola, el paper del rei ha tingut una rellevància especial en les relacions amb el Marroc. Un paper que ha anat més enllà del que estableix la Constitució. La crisi de Ceuta ha evidenciat que Felip VI marca la seva agenda a banda del Govern. Pedro Sánchez havia promès una visita del monarca a la ciutat autònoma per mostrar el màxim suport de l’estat als ciutadans ceutins. Contrariant l’anunci de Sánchez, la Casa Reial s’ha limitat a dir que no tenen prevista cap visita imminent del monarca a Ceuta. Les visites dels caps d’estat espanyols a Ceuta i Melilla sempre han incomodat Rabat. En aquests moments de tensió a la frontera, la presència de Felip VI només serviria per complicar la crisi. Les bones relacions entre els monarques espanyols i marroquins venen dels temps de Joan Carles I i de Hassan II. Hi ha qui interpreta que ja existien en temps de Franco, el qual sempre gallejava de desfilar amb un esquadró a cavall de la guàrdia mora. Joan Carles I va arribar a pronunciar un discurs davant del Parlament del Marroc en una sessió conjunta de les seves dues cambres. Quan l’emèrit va tocar el dos, es va especular que un possible destí podria ser el Marroc. Felip VI ha volgut mantenir les “tradicionals bones relacions” amb el seu “estimat germà” Mohamed VI. La primera visita de Felip VI i Letícia a un país no membre de la Unió Europea, un mes després de proclamar-se reis, va ser al Marroc. No sé si Pedro Sánchez pot refiar-se massa de tenir l’ajut del rei en aquest monumental embolic.
Sessió: No iniciada
