El Servei Geològic dels Estats Units i la Xina apunten al col·lapse d’una glacera com a causa de la immensa riuada que la vigília va colpejar una zona fronterera entre el nord del Nepal i el Tibet.
“Es va tractar d’una ensulsiada glacera i un flux de detrits”, va disposar ahir l’USGS, que inicialment va relacionar l’origen de la tragèdia amb un terratrèmol de magnitud 4,4 al Nepal i, més tard, amb un lliscament de terra.
Per part seva, experts del Ministeri xinès de Recursos Naturals van determinar mitjançant imatges de satèl·lit que el desastre es va originar pel despreniment d’una massa de gel en una zona glacial del Nepal situada a entre 5.200 i 5.500 metres d’altitud.
Segons Pequín, la massa va arrossegar materials glaciars i va baixar a gran velocitat fins a convertir-se en un flux de detrits i posteriorment en un corriment de fang que va arribar al port fronterer de Gyirong després de recórrer uns 20 quilòmetres en només set minuts.
El professor de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) Marc Oliva apunta que el sisme no va ser causa sinó conseqüència del despreniment. La professora de Ciències de la Terra Marta Guinau coincideix que la destrucció és fruit “d’una concatenació de fenòmens”.
Oliva explica que la hipòtesi que guanya pes és que una gran massa de sediments, roca i gel es va precipitar des d’uns 5.000 metres d’altitud fins a cotes situades al voltant dels 3.700 o 3.800 metres.
Aquest despreniment podria haver obturat la vall i format una mena de presa natural, darrere de la qual es va acumular aigua fins que la pressió la va rebentar. Amb tot, precisa que encara caldrà determinar si aquesta presa es va arribar a formar, ja que el mateix volum de gel desprès i la seva transformació en aigua durant la caiguda podrien explicar bona part del fenomen.
