Hi ha una llegenda, que si no és certa està ben trobada, que vincula Tarragona amb el Diluvi universal. La primera referència la tenim el 1709 en els Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Peña. En essència, la contalla històrica o mitològica ve a dir que Tarragona fou fundada per un net de Noè de nom Tubal, el fill del qual es deia Tarrakon, d’on derivaria el topònim que ha perdurat fins ara i que esperem que perduri malgrat la persistència dels aiguats que descarreguen sobre la ciutat. Els que vam anar a col·legis religiosos com l’Episcopal, que és el meu cas, encara recitem de cor els tres fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet. Tots tres van sobreviure al Diluvi universal i van rebre l’encàrrec de repoblar la Terra. Jàfet va tenir un fill de nom Tubal que, en compliment del seu encàrrec messiànic, va desembarcar vora la desembocadura del Francolí i va fundar una ciutat que va batejar amb el nom del seu fill primogènit, Tarrakon, topònim que amb petites variacions ha perdurat fins a l’actualitat, superant tota mena de pertorbacions climàtiques, fins i tot autèntics diluvis, com el que va descarregar dilluns. L’oposició ha demanat la compareixença del Govern perquè doni explicacions per no haver activat el sistema ES-Alert d’avisos als telèfons mòbils dels ciutadans. Els arguments de l’Executiu apunten que amb les dades meteorològiques no era previsible un temporal de tanta magnitud. Malgrat venir Tarraco de Tarrakon, no n’aprenem de Noè, el qual –tot s’ha de dir– tenia un sistema ES-Alert infal·lible.














