El Departament de Territori ha impulsat, mitjançant l’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), la redacció de l’estudi funcional i d’implantació de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) entre Lleida-Igualada-Girona. Ifercat ha licitat la redacció de l’estudi per 1,1 MEUR i un termini de redacció de 28 mesos.
“El Govern està fent els passos per a la reactivació de l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica per a reforçar i garantir la capacitat, l’eficiència i l’equilibri de la xarxa ferroviària catalana”, va assenyalar la consellera, Sílvia Paneque.
El tronc principal de la línia unirà l’Aeroport d’Alguaire, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Osona, Santa Coloma de Farners i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat Barcelona-frontera francesa. Ubicarà també grans estacions de mercaderies, especialment al Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia.
El nou ramal connectarà Igualada amb Martorell i enllaçarà tant les ciutats de la Catalunya interior amb Barcelona com l’encaminament de les mercaderies del Port de Barcelona cap a Europa.
L’estudi que es licita forma part de l’encàrrec del Govern a Ifercat de desplegar els estudis tècnics necessaris per a definir el traçat, analitzar-ne la viabilitat, estimar els costos, avaluar l’impacte ambiental i establir les bases tècniques per a futurs projectes constructius de l’Eix.
La consellera va remarcar que el desenvolupament de l’ETF “és essencial per configurar un nou corredor ferroviari central que permeti desviar part del trànsit, facilitant una nova ruta per al transport de mercaderies i per a la circulació de l’alta velocitat”. “Aquesta necessitat es fa encara més evident amb la implantació de l’ample internacional al Corredor Mediterrani i la modernització del corredor de l’Ebre (Tarragona–Lleida–Saragossa)”, va dir.
Actualment, l’ETF compta amb una reserva de sòl en tot el seu traçat Lleida–Igualada–Manresa–Vic – Girona, i en el ramal Igualada – Martorell, aprovada l’any 2010; l’estudi que s’impulsa té com a objectiu aprofundir en els estudis i traçats disponibles, tot incorporant les noves necessitats i condicionants normatius sorgits en els últims anys i donar un nou impuls a la implantació d’una primera fase: Lleida–Igualada–Martorell– Vallès i accés nord a Barcelona-Sagrera.
El ministre de Transports, Óscar Puente, va plantejar el passat novembre l’accés de l’alta velocitat a Barcelona a través de la Sagrera, com ara recull la licitació de l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari. Concretament, Puente va anunciar que s’estudiaria la viabilitat de construir una variant “directa” de l’AVE entre Lleida i Barcelona-Sagrera que no passés pel Camp de Tarragona ni per Sants, cosa que suposaria un “estalvi important de temps” i una “descongestió” del tram tarragoní fins a Barcelona.
Fèlix Larrosa: “Aquest eix ens atansa a molts indrets”
El paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, va mostrar-se “admirat” per la decisió. Per a Larrosa, l’Eix Transversal ferroviari “ens atansa als lleidatans a molts indrets”, a més de recordar que aquest projecte preveu la connexió ferroviària de l’aeroport d’Alguaire amb la resta de la xarxa. En global, va emfatitzar que l’Eix Transversal ajudarà la ciutat de Lleida a poder “competir” amb “qualsevol” àrea industrial del sud d’Europa, ja que les empreses requereixen infraestructures com aquesta.
Amplada internacional i doble via
El traçat de l’Eix Transversal Ferroviari en ample internacional, serà apte per a trens de viatgers i de mercaderies, tal com ja està operatiu en el tram Mollet – Perpinyà de la línia d’alta velocitat Barcelona – França. La velocitat màxima seria de 250 km/h per en trens de passatgers i de 120 km/h en el cas de les mercaderies.
