Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Guia per a actuar contra les 5 picades més freqüents de l’estiu

Mosquits, vespes, paparres, tàvecs i meduses: cada picada requereix un protocol distint i actuar incorrectament pot empitjorar la reacció

ARTICLES - ZONA 2

L’estiu és sinònim de vacances i plans a l’aire lliure, com ara terrasses, rutes de muntanya o banys a la mar, la qual cosa deixa la nostra pell molt més exposada que en altres moments de l’any. Aquesta exposició converteix juliol i agost en la temporada alta de les picades: mosquits, abelles i vespes, paparres, tàvecs i meduses es reparteixen bona part de les consultes de la temporada. Cadascuna d’elles es preveu i es tracta de manera diferent, i confondre el protocol específic pot empitjorar una reacció que, ben gestionada, es resol sense conseqüències majors.

Segons Mar Santamaria, responsable d’Atenció Farmacèutica de PromoFarma, “la majoria de les consultes per picades són casos que es podrien haver evitat amb la prevenció adequada o que s’han complicat per una mala actuació en els primers minuts. És molt important saber de quin animal procedeix la picada i guiar-se per les recomanacions professionals per a actuar de la manera correcta”.

Partint d’aquesta idea, l’experta ofereix una guia pràctica per a reconèixer i actuar davant cadascuna de les cinc picades més freqüents de l’estiu.

Mosquits: el repel·lent és el millor aliat

Els mosquits ens localitzen pel diòxid de carboni que exhalem en respirar, l’àcid làctic de la suor i la calor corporal. L’olor de cada persona, que depèn de la seva microbiota cutània, actua com a reclam, així que no hi ha manera d’eliminar l’atractiu per complet. La millor estratègia de prevenció és emprar un repel·lent adequat, utilitzar roba de cotó i colors discrets, i evitar l’ús de perfums o cosmètics amb fragàncies intenses.

Entre els repel·lents, les substàncies sintètiques com el DEET, la icaridina o l’IR3535 estan registrades com a biocides i compten amb eficàcia provada, mentre que la citronel·la, molt popular, no té aquest registre i per si sola no és suficient per a una protecció real. A l’hora de triar un producte, és important tenir en compte l’entorn ambiental en el qual es trobarà la persona i la sensibilitat individual a les picades. A més, si s’utilitza protector solar, sempre s’ha d’aplicar abans que el repel·lent.

Quan la picada de mosquit ja s’ha produït, el primer pas és rentar la zona amb aigua i sabó i resistir la temptació de gratar-se, perquè això només prolonga la irritació i obre la porta a una infecció. L’habitual és tenir una inflor lleu i sentir una picor localitzada que remet en pocs dies. Per a calmar-ho, és d’ajuda aplicar fred local, un preparat tòpic amb antihistamínics o una loció de calamina.

Abelles i vespes: s’assemblen, però la picada és diferent
A diferència dels mosquits, no hi ha repel·lents específics que siguin efectius contra abelles i vespes, però sí que es recomana evitar perfums intensos i colors cridaners prop de zones amb flors, i no fer moviments bruscos quan un d’aquests insectes s’acosta.
Les abelles són pacífiques i generalment moren en picar, per la qual cosa només ho fan si senten una amenaça. En aquest cas, l’agulló de l’abella es queda clavat en la pell i cal retirar-lo amb cura arrossegant-lo amb una ungla o una targeta, mai pressionant-lo amb pinces, per no injectar més verí. Per part seva, les vespes són més agressives i poden picar diverses vegades perquè el seu agulló no es desprèn.
La picada de tots dos insectes provoca un dolor intens i immediat, amb enrogiment i inflor a la zona. Si aquesta inflor es generalitza, apareix dificultat per a respirar o mareig, són senyals d’una possible reacció al·lèrgica que requereix atenció mèdica urgent.
Paparres: l’error més freqüent és extreure-les malament
Usar roba que cobreixi la pell en caminar per zones de vegetació alta i revisar la pell en tornar d’una ruta, parant esment a plecs com les aixelles, els engonals i el cuir cabellut, són bones mesures d’actuació. A més, la majoria dels repel·lents d’insectes també són eficaços per a mantenir allunyats aquests aràcnids. El DEET i l’IR535 són dues d’aquestes substàncies.
Si detectem una paparra a la nostra pell, l’error més freqüent és retirar-la de manera incorrecta. Mai s’ha de cremar-la ni cobrir-la amb productes com vaselina o alcohol abans d’extreure-la, perquè això pot fer que alliberi més saliva infecciosa a la ferida. La manera adequada de procedir és usar unes pinces de punta fina, agafar bé el cap de la paparra i tirar cap amunt amb un moviment ferm i constant, sense girar ni aixafar el cos de l’aràcnid.
Després d’extreure l’aràcnid, convé rentar amb aigua i sabó i aplicar un desinfectant tòpic com la clorhexidina. És molt important guardar una foto de la paparra, vigilar activament la zona durant 30 dies per si apareix alguna taca o crosta vermella que s’expandeix de manera progressiva al voltant de la mossegada, i estar pendents de símptomes en diferit, com febre o malestar. En alguns casos, les paparres poden transmetre malalties, sent la malaltia de Lyme una de les més preocupants i que requereix valoració mèdica. Gràcies a la foto de la paparra que ens ha picat es pot conèixer el seu tipus i orientar el diagnòstic.
Tàvecs: mossegada amb risc d’infecció
Els tàvecs són més actius al capvespre, per la qual cosa es recomana evitar zones d’aigua estancada en aquest horari i usar un repel·lent per a reduir les probabilitats de ser mossegat per aquests insectes.

A diferència del mosquit, el tàvec no pica, sinó que estripa la pell per alimentar-se. Això implica que el dolor és intens des del primer moment i que es produeix una inflor notable, a vegades amb un petit hematoma al voltant de la mossegada.

Precisament per aquest esquinçament, el risc d’infecció és més gran que amb un mosquit, així que és imprescindible netejar bé la ferida, desinfectar-la i vigilar-la, igual que consultar un especialista si apareixen signes d’infecció o si l’hematoma no millora.

Meduses: precaució i esbandida amb aigua de mar

A l’estiu, l’escalfament de l’aigua afavoreix la presència de meduses a la costa. La principal precaució que hem de tenir quan anem a la platja és consultar les banderes d’alerta i evitar banyar-se en zones de risc amb albiraments recents.

El resultat del contacte amb una medusa sol ser una coïssor intensa i marques vermelloses. Segons el tipus de medusa, hi poden aparèixer altres símptomes com inflor local, rampes musculars o irritació ocular.

En el cas que un tentacle quedi enganxat a la pell, cal retirar-lo amb pinces o amb una tovallola a manera de guant, mai amb les mans, perquè les substàncies irritants continuen actives al tentacle. Després, s’ha d’esbandir la zona afectada amb aigua de mar o sèrum fisiològic. No es recomana fer servir aigua dolça ni fregar amb sorra, per evitar que la reacció s’estengui.

Com a tractament, consulta sempre un professional de la salut sobre l’ús d’un analgèsic o antihistamínic que ajudi amb el dolor i la picor. En qualsevol cas, sempre és recomanable acudir al punt d’atenció sanitària de la platja i seguir les indicacions dels professionals.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8