Gairebé fa cent anys que a l’Uruguai del 1930, un grup de tretze països van muntar un campionat: la Copa del Món de Futbol. Diuen que ho van fer per superar els estralls de la Primera Guerra Mundial. Avui, i amb la carnisseria perpetrada pels Zelenski & Putin tot passant pels matadegolla Netanyahu i Trump, quaranta vuit països participen en el descomunal Circ FIFA amb un grapat de pistes en tres països: EUA, Canadà i Mèxic. Segons estimacions economicistes, es calculen beneficis nets enllà dels 37.000 milions de dòlars. ¿Importen les massacres a Ucraïna, Gaza, Líban, Iran, Ormuz? I dels milers de sepultats vius (o podrint-se sota les runes) a Veneçuela, què? Mentrestant, vinga pilotes! Sosté l’antropòleg mexicà Roger Magazine que ‘El Mundial es como un cuento de hadas’. Aquell món idíl·lic que crèiem de nens. Després, s’imposa el món real. Perquè la Copa del Món apel·la a valors exacerbats: la massificació, el nacionalisme i la venjança simbòlica. Resulta curiós que en aquest megaesdeveniment nord-americà, certes poblacions no són, en primer lloc, benvingudes, i en segon lloc que, inclòs si decideixen ingressar complint totes les regles per assistir al Mundial, corren el risc de ser detingudes, retingudes o deportades. L’esport és molt més que emoció, entreteniment i negoci. És alhora distracció, persuasió i domini.
Sessió: No iniciada
