Fa poc em van obsequiar amb un grapat de fotos antigues que estaven al bagul dels records. Són imatges de fa més de 30 anys dels meus viatges en solitari, de festes amb amics, alguns dels quals que ja no hi són entre nosaltres, paisatges oblidats i alguna exnòvia. També n’hi ha dels meus inicis en el periodisme i, en concret, fent successos. Allà surto camuflat entre gent i policies en atracaments, accidents, assassinats i altres desgràcies. Són instantànies, algunes en blanc i negre, que feien els meus companys fotògrafs i que em regalaven després de revelar-les. Una d’elles em fa especial gràcia. Crec que va ser en una exposició de serps a la Seu d’Urgell. El cuidador em va deixar agafar un dels ofidis i l’amic Tony Alcántara va immortalitzar-me amb cara d’espant. Recordo que el Tony també va voler retratar una serp molt gran i aparentment tranquil·la. Com el terrari on estava feia reflexos i impedia fer la foto, el cuidador va aixecar la porta. El Tony va disparar i el flaix va fer que la serp s’abraonés violentament contra la càmera. Quan el Tony va revelar la foto es veia una mandíbula gegant oberta i amb els ullals en primeríssim pla, com d’una pel·lícula de terror. Periodisme d’abans.
Sessió: No iniciada
