Ara que la cultura woke que ha vampiritzat massa anys l’opinió pública està en regressió és el moment de començar a dir les coses pel seu nom i posar una mica de seny a tot plegat. En refereixo, sobretot, a la cultura assembleària i a tot allò que hi té a veure i encara que acabaré parlant dels mestres l’exemple val per tothom. Fa uns anys es va posar de moda allò dels pressupostos participatius, una iniciativa a la que es van apuntar amb entusiasme alguns ajuntaments i que va ser un fracàs. D’entrada es deixava decidir només una ínfima part del pressupost i la participació era ben escassa. I és normal. La majoria de gent vota els seus representants perquè siguin ells els que marquin les directrius i decideixin a què volen dedicar els diners. Perquè als alcaldes i alcaldesses correspon decidir si volen fer més places que festes majors o si prioritzen un pont o una xefla, que per això els han votat. Al capdavall tothom tindrà l’oportunitat de renovar-los la confiança o no depenent de si al votant li agraden més les xefles que els ponts o si s’estima més tenir una bona orquestra que tenir una plaça nova. Els partits també s’hi han apuntat amb això de la democràcia participativa. Ho vam veure a ERC quan la cúpula va decidir votar la investidura de Salvador Illa i va voler que la militància ho validés. Hi va anar del canto d’un duro que sortís que no però si hagués estat així molts càrrecs intermedis que eren a Govern haurien hagut de canviar de feina i el partit hagués perdut influència. JxCat també s’hi va apuntar en això de deixar que la militància decideixi. Quan van plantejar sortir del Govern de Pere Aragonés la cúpula del partit i els càrrecs electes s’hi volien quedar però la militància en volia fugir sí o sí. Resultat, que JxCat va sortir del Govern i encara no ha tornat a tocar poder. I ara ve el torn dels mestres. La Ustec arriba a un preacord amb el Govern (si hi arriba és que el consideren bo) però al votar la comunitat educativa els hi esmenen i el sindicat s’hi posa bé. Però què no són ells els qui han pactat? És el món al revés. Si la base no empodera els líders sindicals i polítics per negociar i pactar aquest país no tirarà mai endavant perquè l’assemblea sempre tindrà butlla per anar més enllà.
Sessió: No iniciada
