Sempre és un bon moment per visitar el Museu Morera. L’última vegada ha servit d’argument mostrar la col·lecció d’art modern i contemporani de Lleida a un grup d’amics de Tarragona que no coneixien la ciutat, visita de la qual en vaig deixar constància l’altre dia. Aquest cop, ha estat una agradable sorpresa veure que en l’apartat dedicat a la fotografia hi ha una mostra d’obres de Ton Sirera, una de les quals és la mateixa foto que vaig triar per a la portada de El llibre de les punxes. És una coincidència total de gustos amb el director del Museu, Jesús Navarro, perquè mai vam parlar que entre els milers de negatius de l’autor anéssim a triar tots dos la imatge de l’urbano a l’Arc del Pont mentre darrera passa un home amb la Mobilette. En El llibre de les punxes explico que quan Ton Sirera tenia ple el calaix de la consulta de dentista, tancava portes i se n’anava a fer fotografies, a volar o a rodar món. Duia dues medalles al coll. L’una amb la data de naixement i l’altra amb el dia que va sortir sa i estalvi d’un accident d’aviació. Al cotxe tenia una casset enregistrada amb continguts optimistes. “La ràdio només dona males notícies”, deia. Una de les seves fotos “abstractes” no és res més que el Secà de Sant Pere des de l’aire. Fou un encàrrec de Regiones Devastadas per endreçar el barri després de la guerra. Només l’ull vital d’en Ton podia convertir aquella feina en art. Només Ton Sirera podia resumir Lleida amb la sola imatge d’un urbà a l’Arc del Pont. Quan va morir el protagonista de la foto, em va trucar la família per agrair haver-lo immortalitzat. L’agraïment és per a Ton Sirena.
Sessió: No iniciada
