Les quatre potes de la cadira que aguanta l’Estat del Benestar són l’educació, la sanitat, les pensions i l’habitatge, l’ordre el pot posar cadascú/na segons la seva pròpia valoració. El dijous passat publicava el BOE el Pla Estatal de l’Habitatge amb novetats importants, sobretot pel que fa a ajudes als promotors per a la construcció de habitatge protegit, però no puc fer cap altra reflexió perquè no me l’he llegit, encara, a fons. Tanmateix, en aquest context de col·laboració publicoprivada hem de destacar l’acord al que ha arribat la Generalitat per incentivar i augmentar la construcció d’aquest tipus d’habitatge. Concretament, pel pla de 50.000 habitatges del govern català el mòdul serà el màxim per tota Catalunya i la Generalitat pagarà la diferència en aquelles àrees on el mòdul no sigui el màxim, amb la qual cosa desapareix la queixa dels constructors que el mòdul suposava pèrdues. Ara cal esperar que l’acord funcioni, no és que a mi m’entusiasmi però com que a la plaça Sant Jaume no hi ha ni un euro per poder construir directament aquesta estratègia no em sembla dolenta, sobretot si realment la història s’acaba en positiu. Esperem que la Generalitat gestioni directament els lloguers i no ho faci a través d’intermediaris.
El que farem es reflexionar sobre els canvis importants que en el context espanyol hi ha hagut últimament en l’estructura pública de la promoció de l’habitatge protegit. El 9 de desembre de 2025 el Consell de Ministres va aprovar la transformació de la SEPES (Entitat Pública Empresarial de Sol) en Casa 47 que es convertia en la nova entitat estatal de l’habitatge amb un objectiu clar i determinat segons va anunciar el mateix Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i que no era altre que l’impuls i promoció del lloguer assequible. Aquesta nova societat què, no ho oblidem, és una societat mercantil i, per tant, ha de guanyar diners, que no seran per nosaltres si els guanya però si els haurem de pagar nosaltres si els perd, heretarà també tots els actius tòxics i no tòxics propietat de la Sareb, societat coneguda popularment amb el nom de banc dolent. Això és així perquè reglamentàriament aquest banc dolent ha de desaparèixer l’any que ve ja que el 2012, any que es va crear degut a la política de sanejament bancari, es va determinar que tindria una duració de 15 anys. Ni molt menys aquests 15 anys (ara encara en fa 14) han estat positius, s’ha estat molt lluny d’assolir els objectius que es tenien i any rere any ha anat tancant els exercicis amb fortes pèrdues. Què passarà quan es liquidi? Suposo que el que passarà és que la nova societat Casa 47 és farà càrrec també d’aquestes pèrdues. Pensem que el 51% del capital del banc dolent estava en mans privades i ja fa temps que van plantejar marxar. En definitiva, el marró de l’equivocada estratègia seguida pel sanejament bancari no se solucionarà i Casa 47 ja neix amb aquest handicap.
La Sareb transferirà a Casa 47 40.000 habitatges i 2.400 solars amb capacitat per albergar 50.000 habitatges. Aquestes transferències són les d’ara, probablement si d’aquí al novembre de 2027 el banc dolent no acaba col·locant els actius que encara li poden quedar aquests aniran també a la nova empresa. El problema nefast és que tant el banc dolent fins ara i Casa 47 a partir d’ara no col·loquen directament els seus actius, sinó que ho fa a través d’intermediaris que cobren una comissió. Pot passar que fons voltors actuïn com a intermediaris beneficiant-se de diners públics.
