Diuen que pot alterar el son, la salut i la productivitat laboral per fatiga i manca de concentració, que provoca irritabilitat i canvis d’humor i que incrementa el risc d’infarts i d’accidents de trànsit. No sóc conscient que, a mi, el canvi d’hora em generi tot això, però aquestes són algunes de les conseqüències que els experts atribueixen a aquesta norma continental que repetim dues vegades a l’any: al març, per avançar els rellotges una hora; i el darrer diumenge d’octubre, per endarrerir-los de nou. La UE va començar l’any 2018 a plantejar-se l’eliminació d’una pràctica implantada a la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu d’estalviar energia i recuperada als anys 70, però encara l’arrosseguem ara malgrat que polítics i científics han deixat de trobar-li un sentit energètic. En el fons del debat, ja no és pas decidir si cal adaptar l’hora a l’estiu i a l’hivern, sinó quin dels dos horaris hauríem d’adoptar com a definitiu. El CIS va incloure l’any 2023 aquesta pregunta en una de les seves enquestes, i el 68,5% dels espanyols es va manifestar partidari de l’horari d’estiu. M’hi incloc, decididament, com tothom amb qui he debatut fins ara sobre aquest tema i malgrat l’opinió dels metges especialitzats en el son. És cert que el Sol surt i es pon amb molta diferència temporal entre Lleida i la Corunya, per exemple, però que el dia enfosqueixi a l’hivern cap a quarts de sis de la tarda em resulta, fins i tot, depriment. Amb posicions tan enfrontades, tothom hauria de poder dir la seva en una qüestió tan vital. Per quan un referèndum sobre l’hora?
Sessió: No iniciada
