Espanya és el país de la Unió Europea amb més peticions d’asil el 2025 i el 60% són de veneçolans, segons les últimes dades publicades aquest dimecres per l’oficina estadística de la UE, l’Eurostat. Tot i que les sol·licituds s’han reduït, passant de 165.435 a 141.035 el 2025, Espanya ha superat en nombre de primeres sol·licituds d’asil a Alemanya, que l’any anterior liderava el rànquing amb 229.695 peticions. Un 21,1% de totes les peticions de protecció que es van fer a la UE el 2025 es van concentrar a l’estat espanyol. En el conjunt del bloc europeu s’ha reduït un 27% el nombre de sol·licitants d’asil, que han passat de 912.425 el 2024 a 669.365 el 2025. El descens s’explica per la disminució de peticions a Alemanya, Itàlia i Espanya.
Les dades d’Eurostat per Espanya són provisionals, però indiquen clarament que els principals sol·licitants d’asil són de Veneçuela. En total, 84.235 veneçolans (60%), 15.460 malians (11%) i 14.310 colombians (10%) van demanar protecció a Espanya.
Per primera vegada des del 2013, Veneçuela ha superat Síria com a primer país d’origen dels sol·licitants d’asil a la Unió Europea i els seus ciutadans ja representen el 13,4% del total, seguits dels afganesos (9,5%) i els sirians (6%).
Entre les 15 ciutadanies més comunes, l’augment absolut més gran en comparació amb el 2024 és dels veneçolans (+16.525, o un 22,7% més). En canvi, el nombre de sol·licitants d’asil va disminuir més per als ciutadans de Síria (-108.175, o un 73,0% menys), Colòmbia (-29.480, o un 58,6% menys) i Turquia (-22.625, o un 48,3% menys).
Menors no acompanyats
El nombre de menors estrangers que demanen protecció a la Unió Europea també ha disminuït el 2025: un 38,9% (21.125) en comparació amb el 2024 (34.595).
Els països de la UE que van rebre el nombre més elevat de sol·licituds d’asil va ser Alemanya (4.925, 23,3% del total), els Països Baixos (3.615, 17,1%), Espanya (3.210, 15,2%), Grècia (3.030, 14,3%) i Bèlgica (1.615, 7,6%).
En comparació amb el 2024, el nombre de menors no acompanyats va disminuir en 18 països de la UE, especialment a Alemanya (-8.420 sol·licitants, o un 63,1% menys), Bulgària (-2.030 sol·licitants, o un 78,1% menys) i Grècia (-1.640 sol·licitants, o un 35,1% menys).
Espanya és el país de la UE on han augmentat més les peticions de protecció de menors estrangers, passant de 910 el 2024 a 3.210 el 2025.
