El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avisa que les autoritats han de reconèixer un canvi de sexe realitzat i reconegut en un altre estat membre de la UE. Així ho ha indicat en una sentència aquest dijous en què dona la raó a una persona trans que reclamava a Bulgària, el seu país de naixement, que recollís en el registre civil el canvi d’identitat de gènere que va dur a terme a Itàlia, país on resideix actualment i on s’havia sotmès a una teràpia hormonal. Segons el tribunal de Luxemburg, una normativa “que impedeixi modificar les dades relatives inscrites en el registre civil d’un dels seus nacionals que hagi exercit el seu dret a circular i residir lliurement en un altre territori de la UE” és contrària al dret comunitari.
“Si bé l’expedició dels documents d’identitat és competència dels estats membres, aquests han d’exercir-la respectant el dret de la UE”, ha sentenciat el tribunal.
La sentència del tribunal de Luxemburg respon a una qüestió prejudicial del Tribunal Suprem búlgar. El cas es refereix a una ciutadana de Bulgària que, en el moment del seu naixement, va ser inscrita en el registre civil com una persona amb sexe masculí.
Després de sotmetre’s a una teràpia hormonal a Itàlia, va presentar una sol·licitud a les autoritats búlgares perquè la declaressin persona de sexe femení i es modifiquessin les seves dades en l’acta de naixement. La persona en qüestió va presentar informes mèdics i un dictamen pericial que avalaven el canvi d’identitat de gènere, però els òrgans jurisdiccionals búlgars van rebutjar la sol·licitud.
Segons la sentència, d’acord amb la normativa nacional, tal com ha estat interpretada per les sales civils del Tribunal Suprem de Bulgària, el terme ‘sexe’ s’ha d’entendre en la seva accepció biològica, de manera que queda descartada qualsevol possibilitat de modificar les mencions relatives al sexe, al nom i al número d’identificació. Segons aquesta interpretació, l’interès públic, basat en els valors morals o religiosos de la societat búlgara, prevaldria, per tant, sobre l’interès de les persones transgènere.
En aquest sentit, el TJUE assenyala en el text que la discrepància entre la identitat de gènere viscuda per una persona i les dades relatives al sexe que consten en el seu document d’identitat “pot suposar un obstacle per a l’exercici del seu dret a la lliure circulació”.
“Aquesta discrepància pot obligar-la, en nombroses situacions de la vida quotidiana -en particular, en controls d’identitat, desplaçaments transfronterers o per motius professionals- a aclarir dubtes sobre la seva identitat o sobre l’autenticitat dels seus documents oficials. Aquesta situació genera inconvenients considerables”, avisa el tribunal de Luxemburg.
“Una restricció a la lliure circulació només pot admetre’s si es fonamenta en consideracions objectives d’interès general i respecta el principi de proporcionalitat d’acord amb el dret de la UE i amb els drets fonamentals garantits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en particular el dret al respecte de la vida privada”, afegeix la sentència.
Amb tot, el tribunal sentencia que el dret al respecte de la vida privada “protegeix la identitat de gènere i obliga els estats membres a establir procediments clars, accessibles i efectius que permetin el reconeixement jurídic d’aquesta”.
