Bienve Moya, activista cultural considerat l’Amades de l’actualitat, acaba de publicar el llibre 100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana. El volum de l’autor de Vilanova i la Geltrú només pretén ser “una aproximació al calendari festiu popular”. De les festes de les Terres de Lleida inclou la Fira de Titelles, la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, l’Aquelarre de Cervera i el Carnaval de Solsona. Hi manquen moltes celebracions, sobretot els Fanalets de Sant Jaume, però el ganxo del llibre era no passar del cent. El principal interès del volum està en l’epíleg. Bienve Moya posa en dubte que la cultura de club, l’escena tecno i rave, puguin ser considerades com a cultura popular col·lectiva. En la introducció, Manuel Delgado afirma que “totes les festes han experimentat transformacions”, i cita “les festes de pubilles que han desaparegut, víctimes de noves lleis o noves sensibilitats”. Entre la nova gènesi de la cultura popular, Alemanya ha inclòs l’escena tecno i rave i ha demanat a la Unesco que les inclogui en la llista de patrimoni immaterial de la humanitat. Recordem que d’aquesta cultura va néixer la Love Parade, d’infaust record per la mort de vint-i-un joves. Hem de considerar la Love Parade cultura festiva popular? Bienve Moya conclou de forma rotunda que quan una festa és “segrestada” pel sector del negoci comercial de l’oci festiu no pot considerar-se un esdeveniment “d’arrel popular”. Ja em perdonaran, però si la Love Parade és patrimoni mundial, només cal veure com va el món.
Sessió: No iniciada
