Quan va entrar a l’Ajuntament, l’equip que presidia estava format per l’administrativa que era una dona, la secretària que era una dona, l’arquitecta que era una dona i ella, l’alcaldessa. “La gent trucava i preguntava per l’alcalde i l’arquitecte en masculí, però la secretària i l’administrativa sempre en femení, curiós, oi?”
L’Íngrid Melero i Casas, tot i que es defineix com a “pagesa que és alcaldessa” i no al revés, no s’ha dedicat tota la vida a la pagesia, sinó que fa 18 anys, va fer un replantejament vital i juntament amb la seva parella, van decidir muntar una granja, de la qual actualment en gestionen el bestiar i les terres. L’Íngrid encara que es considera “totalment apolítica” i no simpatitza amb cap partit, és l’alcaldessa de Clariana de Cardener, un municipi del Solsonès de 160 habitants. “Parlant amb el meu veí vam dir, si tu m’acompanyes jo m’hi tiro de cap”, explica Melero, i així, per una escalfada i lluny de ser una contradicció, l’Íngrid va començar la seva doble vida.
L’agricultura i la política, són dos àmbits que poques vegades apareixen al mateix currículum, i encara és menys comú que siguin contemporanis entre ells, però l’Íngrid forma part d’un percentatge més ínfim: el de dones dins d’aquests dos sectors professionals.
El dia a dia de Melero és si més no frenètic. A un quart de set del matí el cafè amb llet i la dutxa la desperten per a dur la seva filla a l’autobús de l’escola, i tot seguit fica rumb a l’Ajuntament. “Hi ha dies que hi estic més estona que d’altres, però sento l’obligació d’acudir”, explica. A la tarda, canvia de rol i gestiona la seva altra vida. “Les granges avui dia no son igual que abans”, apunta l’Íngrid, ja que tot i que actualment “l’agricultura no és una feina tan dura com abans, la burocràcia se’ns menja” remarca.
En un context en el qual “ben d’hora al matí pots estar descarregant porcs i al migdia estar asseguda amb un despatx per una reunió important”, l’obstacle més gran que Melero destaca són els horaris i la conciliació familiar, però alhora apunta que “això passa sempre independentment de les feines que tingui cada persona”.
El que no passa sempre és el tracte desigual o els qüestionaments d’autoritat segons el gènere de la persona. La dualitat de la vida de l’Íngrid convergeix en un punt comú: l’estigmatització.
“Tu de pagesa en tens ben poc” és una frase que Melero ha escoltat en alguna ocasió. Es pot pensar que ella potser té una actitud incompatible amb el camp i les granges, però aquesta frase en què es debat una de les professions de l’Íngrid continuava així: “Tu de pagesa en tens ben poc… amb aquestes ungles pintades”, al que ella, amb orgull i fermesa apunta, “per ser pagesa no cal ser bruta ni anar mal vestida”. Una resposta rasa i directa amb la que posa en manifest els estereotips i els motlles en els quals encara avui dia s’encasella a les dones.
L’Íngrid no sap el que el futur li té preparat, però el que té clar és que amb les ungles pintades o sense pintar, ella és una dona que es dedica a la pagesia i a la política, per molt que hi hagi persones que continuïn trucant a l’Ajuntament requerint ajuda en masculí a un equip farcit de dones.
