Aquesta setmana hem fet una caminada pels viaranys de Salomó, al Baix Gaià. L’itinerari ens ha permès descobrir, a més d’una gran concentració de cabanes de pedra seca, el “mosaic agroforestal” de la zona que combina les pinedes de pi blanc amb les explotacions agrícoles de vinya, ametllers, oliveres i garrofers. El “mosaic agroforestal” és el mantra que sempre invoquem a l’estiu per impedir la propagació dels incendis forestals. La diversitat del paisatge genera una varietat d’espècies vegetals i animals. A la vora del camí hem trobat una musaranya. Estava morta, possiblement a causa de la pèrdua de calor corporal per manca d’aliment. La musaranya és un petit mamífer insectívor capaç de menjar el seu propi pes en un dia. Si estan més de quatre hores sense menjar poden morir. Són els mamífers més actius. Cacen de dia i de nit. Només deixen de menjar quan dormen. No havia vist mai una musaranya, o potser, si n’havia vist alguna, l’hauria confós amb un ratolí. En canvi, sí que moltes vegades m’havia enxampat el mestre pensant en les musaranyes. El fet que siguin difícils de veure hauria facilitat que, antigament, la musaranya fos considerada un animal misteriós. Quan algú està distret, quan algú no escolta perquè està pensant en altres coses, quan algú bada, quan algú divaga, quan algú està als núvols, quan algú està a la lluna, quan algú no està pel que s’ha d’estar, diem que està pensant en les musaranyes. No teniu la sensació que patim una colla de mals governants que només fan que pensar en les musaranyes?
Sessió: No iniciada
