El Pròxim Orient és el bressol de la nostra civilització gràcies a l’aparició de l’agricultura, la ramaderia i les primeres ciutats de la humanitat. L’origen de la domesticació de les ovelles es remunta a fa uns onze mil anys en aquesta zona a tocar de les muntanyes Zagros i el Creixent Fèrtil (actual Turquia, Iraq i Iran).
L’ovella és el resultat d’anar seleccionant exemplars a partir del mufló salvatge (Ovis orientalis), el seu avantpassat directe, era un bòvid àgil i robust adaptat a entorns muntanyencs. Originàriament, eren més grans i els mascles podien ser agressius. Hi ha històries d’exploradors britànics al segle XIX que havien relatat baralles de muflons, explicant que els seus cops de banyes es podien sentir retronar a centenars de metres. Per aquest motiu la selecció dels primers ramaders va buscar reproduir els exemplars més petits, manejables i, també, més dòcils. Amb els gossos els humans vam fer ben bé el mateix.
A mitjan febrer amb el pare, el meu germà Carlos i la meva neboda Núria vam visitar la granja Gofar d’Alcarràs, on vam veure un ramat de 1200 ovelles molt ben cuidades. El Víctor Gòdia i el seu pare, ramaders de vocació, ens van ensenyar els espais de la granja amb la zona dels corders joves, les ovelles prenyades i les sales climatitzades on guarden els petits xais per alletar-los en condicions. És un plaer visitar un espai on els propietaris viuen la seva feina amb passió, compartint anècdotes del maneig, el seu patiment perquè tot vagi bé, les nits a la granja de guàrdia quan hi ha acumulació de parts o com munyen algunes ovelles amb una màquina autònoma. Però el millor de la visita i el record que em vaig endur va ser experimentar en directe la satisfacció de la família Gòdia per cuidar bé els animals, tenir-los nets, sanejats, amb espai suficient, cuidant i monitorant les ovelles prenyades de manera digital amb xips interns, alimentant els animals amb dietes diferents segons el període productiu que pertoca. Tot molt ben gestionat, i ho vull compartir perquè molta gent es pensa que la feina dels pagesos i dels ramaders és senzilla… Ni parlar-ne! La feina de ramader demana molts coneixements pràctics i tècnics, molta dedicació, implicació absoluta i molta metodologia i ordre per mantenir, com és el cas dels Gòdia, un ramat de més de mil ovelles amb òptimes condicions.
La granja de la família Gòdia té ovelles de raça Lacaune, Dorper i Xisqueta o Pallaresa. Les dues primeres són races europees, la Pallaresa o Xisqueta és autòctona i deriva d’un tronc genètic ibèric antic, present des de l’edat del bronze (3000 aC). Les ovelles són uns animals molt útils perquè ens donen llana, pell, llet i derivats làctics i una carn de gran qualitat. Actualment, la llana ha perdut mercat per la importació massiva des d’Austràlia i la Xina i també per la irrupció de teixits sintètics. Tot i això, hi ha qui reinventa, un exemple és l’arquitecte lleidatà Josep Bunyesc que utilitza la llana com aïllant en les seves construccions sostenibles de fusta. Visitant la granja de la família Gòdia hem descobert molta agrocultura i hem practicat una activitat molt recomanable… Aprendre a pagès!
