Una diagnosi liderada pel CREAF sobre els boscos de pi negre (Pinus uncinata) als Pirineus recomana protegir els arbres vells, augmentar la presència de fusta morta de grans dimensions i obrir petites clarianes per afavorir l’entrada de llum i diversificar l’estructura del bosc, per a fer-lo més resilient a sequeres, incendis i altres impactes del canvi climàtic. L’informe constata que des del 1956 la superfície d’aquests boscos ha crescut un 30%, però remarca que la majoria són joves: només un 9% són madurs. El document assenyala també que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici concentra alguns dels boscos de pi negre més madurs i ben conservats, i situa en un 27% el conjunt de rodals en bon estat de conservació.
L’estudi, elaborat en el marc del projecte europeu LIFE Uncinata i coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i on el CREF participa, se centra en els boscos de pi negre del Pirineu, incloent Catalunya, Aragó i Navarra, i recorda que aquest hàbitat està protegit per la Unió Europea a través de la Directiva Hàbitats. En el cas dels boscos que creixen en sòls calcaris, l’informe indica que es consideren prioritaris per la seva raresa a Europa.
La diagnosi atribueix bona part de l’expansió del pi negre a la colonització d’antics prats d’alta muntanya que es van abandonar dècades enrere, especialment a les zones més baixes de la serralada. Tot i això, adverteix que el creixement de superfície no implica necessàriament més capacitat de resistència: “Tot i aquest augment de superfície, només el 9% del total dels boscos tenen un cert grau de maduresa i la major part són encara joves, densos i sovint estructuralment molt homogenis”, assenyala en un comunicat l’investigador del CREAF Jordi Vayreda, que ha liderat el treball.
El document destaca que els boscos de pi negre més madurs i més ben conservats es concentren en espais amb més protecció i menys pressió humana, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i també el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Cadí-Moixeró i altres àrees de la Xarxa Natura 2000.
L’estudi també inclou propostes per compatibilitzar l’aprofitament forestal amb la conservació, com aplicar aclarides selectives i el marcatge d’arbres “peu a peu” per irregularitzar l’estructura del bosc, o fomentar elements clau per a la biodiversitat en boscos productius, com espècies acompanyants i cavitats que serveixen de refugi a ocells, ratpenats o petits mamífers.
Per elaborar la radiografia, l’equip ha combinat fonts diverses: fotografies aèries històriques i actuals, inventaris forestals, cartografia obtinguda amb tecnologia LiDAR i models climàtics. En paral·lel, l’informe incorpora projeccions que apunten que el 2040 les zones més idònies per al pi negre podrien reduir-se en més d’un 70% sota determinats escenaris, un factor que, segons els autors, reforça la necessitat d’orientar la gestió a l’adaptació i la resiliència.
El LIFE Uncinata, que finalitzarà el 2027, el coordina el CTFC i hi participen el CREAF, el Centre de la Propietat Forestal (CPF), la Fundació Catalunya La Pedrera i Orekan (Govern de Navarra). L’objectiu és millorar la conservació dels boscos de pi negre del Pirineu i aportar criteris per orientar la gestió forestal i la presa de decisions en el marc del projecte i de futures polítiques de conservació.
