La llengua catalana de tots és sabut que va cap enrere, en un camí que sembla que agrada molt als manaires de les Espanyes i a alguns de Catalunya, que no fan més que provar d’aplanar-lo perquè el col·lapse del català sigui al més aviat possible. A més ho fan de forma barroera i sense cap escrúpol ni vergonya. Com és possible que utilitzin recursos públics per canviar cartells a les autovies i autopistes, per treure noms que hi apareixen en català i posar-los en castellà (Sur per Sud, Barberá per Barberà, Montornés per Montornès o Alicante per Alacant, per citar alguns exemples)? Quina ment privilegiada ha parit tal disbarat? Ningú, és clar. Algun partit polític ja demana explicacions perquè, a part de ser un atemptat al seny, està fora de la llei. Per tant, hauran de recuperar els noms que s’han carregat i això voldrà dir més despesa, que ja no ve d’aquí perquè els diners sobren. I, a més, això segur, cap dels capitostos responsables pagarà per la seva barrabassada, perquè sembla que Catalunya només existeixi per ser sempre l’ase dels cops. I ja posats a denunciar ofenses, no oblidem els disbarats en tots els àmbits que estant perpetrant els partits que manen al País Valencià. Darrera ocurrència: Carregar-se autors fonamentals com Mercè Rodoreda o Ramon Llull del currículum de batxillerat al·legant que “no escrivien en valencià”. Tots els dubtes s’han esvaït: estem en mans dels ignorants i dels incultes.













