Un manuscrit colpista desclassificat aquest dimecres sense l’autoria clara detalla plans posteriors al 23-F per tirar endavant un segon aixecament el 24 de juny del 1981, que suposadament encapçalaria el tinent general Jesús González del Yerro. El document –datat de novembre del 1980, però amb elements escrits després– revela diversos escenaris i operacions, com ara organitzar un nou Moviment Nacional, neutralitzar les comunicacions o ocupar llocs estratègics. A més, dona consignes als colpistes sobre “què s’ha de fer després del 23-F”, i planteja que o bé reaccionen, o s’hauran de “plegar a la gradual demolició des de dalt”. De fet, creu que les “nacions decadents” d’Occident veuen “de bon grat l’escissió de les Vascongades i Catalunya”. Una de les operacions amb què especulen és una que lideraria González del Yerro, que es consumaria entre el maig i el juny, amb un cop o bé constitucional –amb el suport de la Corona i un govern de coalició UCD-PSOE–, o bé un cop a la turca, amb la supressió de partits, que podria comptar, segons el manuscrit, amb “el sector civil proper a Fraga”. “Tot sembla ultimat”, afirma, a falta de saber per quin tipus de cop s’apostaria, i en tot cas amb l’afany “d’avançar-se als coronels”. Una idea era tirar endavant l’acció el 24 de juny, en què se celebraria el sant de Joan Carles I, l’aleshores rei, al Palau Reial de Madrid amb la plana major de l’Estat. Una altra de les possibles accions és l’anomenada ‘Operació Falcó’, amb què es buscava “produir l’estrangulament dels principals mitjans decisoris de l’Estat i el govern” establint un “Moviment Nacional”. S’executaria un dia que no s’especifica a les dues de la matinada, aïllant comunicacions fonamentals com el telèfon i la ràdio, ocupant mitjans de comunicació i patrullant sobre vies principals de forma dissuasòria. Entre els objectius, es plantejava el Palau de la Sarsuela, les tres comandàncies generals de l’Exèrcit , la seu de la Presidència del Govern Espanyol i el Ministeri de l’Interior, o TVE.
Un document titlla “d’error” haver deixat el “Borbó lliure”
Un dels documents desclassificats sobre el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 analitza els errors comesos i considera que el primer va ser “deixar el Borbó lliure i tractar-lo com si fos un cavaller”. L’arxiu, manuscrit i anònim, estableix a més com a suggeriment després del fracàs de l’intent del 23F i per a “actuacions successives” considerar el rei Joan Carles I un “objectiu a batre i anul·lar”. Aquesta recomanació s’inclou en l’apartat “Militars espanyols donen unes consignes sobre el que cal fer després del 23F”. D’acord amb el document, els militars estaven convençuts que el rei seguiria endavant en “el seu intent suïcida de tenir un govern amb els socialistes”.
Operacions en marxa d’índole “civil, militar i mixtes”
Un dels documents fets públics ahir, de 102 pàgines, parla d’una “Panoràmica de les operacions en marxa” que hi havia aquells dies per redreçar la situació del país. Segons aquest document del mes de novembre de 1981 hi havia operacions “civils, militars i de mixtes cívico-militars”. Parla de les apadrinades per famílies “d’ideologia democristiana”, fins als “d’ideologia mixta” i “socialista” cas. De les conspiracions d’índole militar cita la dels “tinents-generals, la dels coronels i la dels espontanis”.
La dels tinents-generals, que descartaven pronunciaments com els de Pinochet o Videla, els analistes la veuen “molt probable” si “la situació es deteriora ràpidament”. La dels coronels seria una conspiració que auspiciaria “un canvi de règim amb protagonisme militar” i no són monàrquics sinó que pensarien en “una república presidencialista” i admetrien la presència matitzada d’alguns partits d’acord amb la constitució que farien a “l’arribar al poder”. El document també cita la conspiració dels “espontanis” que es basaria en un “cop constitucional, amb la Corona i un “govern de coalició UCD-PSOE”. El document diu que aquest seria “el cop militar que preveia Armada”.
