La dieta, o el règim alimentari, ve a ser la composició, freqüència i quantitat de menjar i beure que constitueix l’alimentació dels éssers humans, tot conformant els hàbits o els comportaments nutricionals. ¡Tranquil·la la troupe! No penso fer un riu en el pandemònium de les dietes hagudes i per haver. Sí que proposo, però, una dieta fílmica: veure aquelles pel·lis que equilibrin el nostre règim psicològic. Per exemple, ‘El tesoro de Sierra Madre’ (1947) de John Huston per ressituar el fenomen global de la immigració, amb un Humphrey Bogart totalment desconegut; seguir amb ‘Toma el dinero y corre’ (1969) de Woody Allen, que fa d’atracador fracassat i amb una pistola de sabó va surant com pot, és a dir, pitjor que els corruptes que ens envolten; i ‘Cumbres borrascosas’ (2026) d’Emerald Fennell que s’endú als ombrívols cims pop-gòtics les passions incombustibles, amor i odi xuclant-se, d’una Margot Rowie que faria envermellir Emily Brontë; per adobar la dieta, ‘La última reina’ (2023) de Karim Ainouz, thriller historicista de com la sisena muller d’Henry VIII no tan sols el sobreviu, sinó que se’l berena, res a veure amb les sincopades aventures de l’expríncep Andrew dels Windsor a la picota, aquest matí es projecta a CaixaForum Lleida. Semblant dieta fílmica, com totes, pretén una saludable nutrició audiovisual. Salut!
Sessió: No iniciada
