Eren les cinc de la matinada del dia 24 de febrer de 2022 quan el mòbil de la Uliana va començar a rebre trucades sense parar. Era la seva mare que li deia: “aquí passa alguna cosa molt greu”.
Uliana Zinska és una noia ucraïnesa que va emigrar amb la seva filla fa nou anys cap a Catalunya. La seva família vivia a Ucraïna quan la guerra amb Rússia va esclatar, avui fa quatre anys i ella des d’aleshores s’ha vinculat de forma activa a l’Associació Ucraïnesa de Lleida, essent la representant i organitzant activitats per informar i recaptar ajuda pel país.
La trucada que Uliana va rebre de la seva mare no va ser únicament informativa, sinó que hi primava la desesperació i l’horror. El pare de l’Uliana estava desaparegut, no havia donat senyals de vida des que la primera bomba va caure. Ja eren les set de la tarda, un punt on “la ment sempre et fa pensar el pitjor”, explica Zinska, però per sort, s’equivocaven.
Quatre anys més tard, l’hostilitat de la guerra l’Uliana la viu des de la distància, on combaten alhora “l’orgull per tot el que s’està aconseguint” i la impotència de no poder estar allí, tot i que “si no tingués a la nena, hi estaria lluitant”, diu la representant de l’Associació Ucraïnesa.
Alhora, i amb perspectiva de temps, l’Uliana afirma que “mai es coneixerà la veritat dels fets”, fent referència a la quantitat exacta de víctimes mortals, ja que “durant els primers bombardejos els exèrcits russos utilitzaven camions cremadors per incinerar els cossos i fer-los desaparèixer”.
La guerra entre Rússia i Ucraïna no ha arribat, els territoris continuen envaïts, i les víctimes augmenten dia rere dia, i tot i que Zinska advoca pel pacifisme, la informació i recalca que “l’únic que vol i necessita Ucraïna és ajuda”, respon a la pregunta <quan acabarà la guerra?> amb una frase simple i contundent: “quan Putin i tothom qui el segueix mori”.
Les paraules de l’Uliana són directes i fermes, però deixen entreveure el mateix que les de la seva mare aquell 24 de febrer: por i desesperació a causa d’un conflicte que sembla que no tingui fi.
