És un fet provat que la salut mental dels joves ha empitjorat en els últims temps, sobretot a partir de la pandèmia. Segons el baròmetre d’opinió 2023-2024 d’UNICEF a Espanya, gairebé el 40 % dels adolescents ha manifestat tenir problemes de salut mental. Facilitar que els adolescents puguin trobar els recursos que necessiten per afavorir la seva salut mental i emocional és l’objectiu del projecte eHealthLit4Teen, portat a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que ha culminat ara, després de dos anys de feina.
El projecte ha demostrat que la cocreació de continguts per alfabetitzar sobre salut mental a les xarxes socials que impliqui el treball conjunt d’adolescents, docents i professionals de la salut mental i de la comunicació és un model efectiu per ajudar els joves a informar-se en aquest àmbit, tal com constata l’estudi publicat a la revista oberta Health Expectations.
Els investigadors de l’eHealthLit4Teen, liderats per Eulàlia Hernández, investigadora del grup Behavioural Design Lab (BDLab), adscrit a l’eHealth Centre, i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, han analitzat com s’informen els adolescents i joves sobre salut mental, quins continguts d’aquest àmbit tenen més èxit a les xarxes i quina és la fórmula perquè es facin virals. Amb aquests resultats, han propiciat la cocreació de continguts i n’han avaluat el valor. També hi ha participat com a investigadora Jenifer Martín, coordinadora del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi, que ha aportat al projecte la seva experiència en el treball amb els joves i en la relació entre els centres educatius i els serveis de salut mental.
Serveis que no responen a les necessitats
Per començar, es va fer una enquesta a més de 2.200 estudiants de primer a quart d’ESO per entendre com s’informaven sobre salut mental. Segons explica Eulàlia Hernández, investigadora principal del projecte, l’enquesta ha constatat que “l’alumnat s’informa de manera poc estructurada sobre temes de salut mental; no saben com ni on fer-ho, i volen informació immediata quan la necessiten. Utilitzen cercadors i recursos digitals, però quan requereixen ajuda, prefereixen parlar amb una persona cara a cara”.
Malgrat l’ampli ventall de serveis de salut mental disponibles per als joves, el projecte ha demostrat que aquests vehicles de suport no arriben com caldria als seus destinataris. “Hi ha duplicitat i infrautilització dels serveis, que no responen a les necessitats reals dels adolescents. Cal acostar-se als joves amb el seu llenguatge i els formats que els interessen per reduir la barrera de l’estigma”, assegura Hernández.
També s’ha vist que, tot i que els centres educatius tenen una persona de referència en salut mental, el suport que poden donar a l’estudiantat és insuficient: “Ens hem d’assegurar que els joves tinguin un referent clar en salut mental al qual puguin acudir quan ho necessitin, que sàpiguen qui és i on és, i que els sigui accessible”. Pel que fa als docents, tampoc tenen hàbits per formar-se i informar-se sobre salut mental, necessaris per poder acompanyar els joves i també per a ells mateixos personalment.
Vídeos curts, distesos i a TikTok: la clau de la viralitat
En la fase de cocreació de continguts hi han participat trenta estudiants de tercer i quart d’ESO de tres centres educatius de Barcelona de característiques ben diferents —de titularitat pública i privada, i d’àrees i complexitats diverses—. Per a la selecció dels centres, es va rebre el suport del Consorci d’Educació de Barcelona. També es va implicar docents, responsables de serveis de salut mental i experts en comunicació. Els temes escollits pels joves van ser les autolesions no suïcides i la gestió de la ira.
Un grup d’investigadors del projecte eHealthLit4Teen es va encarregar de l’anàlisi per descobrir la clau de l’èxit dels continguts a les xarxes socials. Els investigadors van portar a terme un treball d’escolta —social listening— a les xarxes socials més utilitzades per aquest col·lectiu (TikTok i Instagram) al llarg d’un any. L’objectiu era poder emprar aquesta fórmula guanyadora per fer virals els continguts relacionats amb alfabetització i suport a la salut mental i emocional dels joves.
Tal com explica Ferran Lalueza, membre investigador del projecte i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, “els continguts sobre salut mental atractius per als joves han de tenir un to distès i didàctic alhora, han de ser breus (d’1 o 2 minuts com a màxim) i en format de vídeo, han d’estar protagonitzats per professionals de la salut i preferentment publicats a TikTok. També han de portar hashtags representatius com #ansietat o #depressió”.
Amb aquestes premisses, els adolescents van elaborar diverses propostes, que van validar conjuntament amb docents i professionals de la salut mental i la comunicació. Els joves van estar d’acord que havien de ser protagonitzats alhora per creadors de contingut joves i professionals de la salut que expliquessin de manera propera on acudir davant de problemes de salut mental: “Què hauria de fer si em passés a mi”. Rocío Casañas, professora de la Universitat de Girona, professora col·laboradora de la UOC i membre de l’equip investigador d’eHealthLit4Teen, assegura que “el procés de cocreació ens ha permès elaborar uns continguts d’alfabetització en salut mental partint de les necessitats i preocupacions dels adolescents i utilitzant el seu llenguatge, amb l’objectiu d’arribar al màxim de joves i adolescents possible”.
El producte final, un vídeo sobre autolesions i un altre sobre gestió de la ira publicats a TikTok, ha estat ben valorat pels joves —sobretot pel seu format i to distès—, que perceben els vídeos com a recursos útils que els poden ajudar a fer front a moments difícils. “Els joves consideren fonamental la presència de professionals de la salut mental en les xarxes socials, així com la capacitat d’adaptar missatges de prevenció a canals i llenguatges que els siguin propers “, explica Mercè Boixadós, també investigadora del projecte i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
Els pròxims passos seran continuar treballant per aplicar aquest model de cocreació a diferents àmbits i contextos culturals, sempre en l’àmbit de la salut mental.
