Cada cop que vaig a la farmàcia espero una bona estona. Els farmacèutics s’han convertit en els nostres metges de capçalera. Els de família tenen les agendes plenes, costa aconseguir una cita i les urgències estan plenes. Si ens convé un especialista ja ens podem calçar. Qui s’ho pot permetre opta per la privada i si tens més de seixanta-cinc anys prepara’t per l’estocada. A la consulta privada ens visitarà el mateix professional que a la pública, ens prescriurà els mateixos medicaments però pagant. Diuen que són pocs i que estan cremats per això faran vaga una setmana al mes. Nosaltres som més i també ho estem, però callem i traguem.













