Malauradament, la ciutat de Lleida no té ben resolta l’acollida i l’atenció a la molta gent que malviu al carrer, ja siguin temporers, a l’estiu, o persones sense sostre, durant tot l’any. I els veïns de la ciutat no ajudem gaire, ans al contrari. En general, ningú vol pobres prop seu. D’això se’n diu aporofòbia, que sovint va associada a la xenofòbia. Fa tres anys, els veïns de Pardinyes es van revoltar perquè la Paeria d’ERC i Junts volia fer un alberg a les antigues sitges del Senpa. Però el següent govern del PSC (que va guanyar les eleccions, en part, pels vots recaptats a Pardinyes) ho va impedir i ara vol habilitar dos centres d’aquesta mena als barris de Balàfia i d’Instituts i, ves per on, la història es repeteix. Molts veïns no els volen i alguns ja protesten al carrer. Som insolidaris de mena. Fugim de la misèria i som porucs, però la tàctica de l’estruç no serveix de gran cosa mentre hi hagi gent que no té un sostre ni manera de tenir-ho. Ahir, el regidor del PP de l’Ajuntament de Lleida, Xavier Palau, va proposar comprar uns 30 habitatges per tota la ciutat per acollir a la gent sense llar. Podria semblar bona idea, però hom sap que és inviable.














