Les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu són els territoris amb més presència del català, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 fetes públiques aquest dijous. Les Comarques gironines i Ponent mostren un ús del català per sobre de la mitjana, amb un fort pes d’altres llengües. El Camp de Tarragona i el Penedès se situen en un perfil intermedi, amb més presència del castellà, amb el català per sobre de la mitjana i un pes destacat de combinacions entre les dues llengües. A l’altre extrem hi ha l’Àmbit Metropolità, amb la llengua catalana per sota de la mitjana i diferències internes significatives. En totes les zones augmenten les persones que saben la llengua pròpia.
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) feta pública al febrer ja va constatar que el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. Amb dades del 2023, l’estudi reflectia que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l’alça, i els que ho fan amb un o altre idioma reculen sis punts.
Així, entre 2018 i 2023, el país va incorporar 267.600 nous coneixedors de català de 15 anys o més, però tot i aquest augment absolut, el percentatge de població que sabia català va baixar lleugerament degut a l’arribada de nouvinguts.
Les dades fetes públiques aquest dijous posa la lupa en el detall territorialitzat, que constata que la població no es distribueix de forma homogènia, sinó que Catalunya és un país fractal. El desglossament territorial de les dades mostra dinàmiques lingüístiques diferents i, de fet, dins d’aquests territoris també es detecten diferències molt notables. En termes generals, la majoria de territoris analitzats se situaven per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que presentava uns usos del català inferiors a la mitjana i correspon, precisament, a la zona més densament poblada del país.
L’estudi territorialitzat divideix Catalunya en quatre àmbits que mantenen certes característiques comunes. D’una banda, les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals, l’Alt Pirineu; de l’altra, Ponent i les Comarques gironines; seguit del Camp de Tarragona i el Penedès; i, finalment, l’Àmbit Metropolità de Barcelona, on s’hi inclouen el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat Nord, Barcelona, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet de Llobregat.
El desglossament de les dades mostra dinàmiques lingüístiques diferents fins dels mateixos territoris. En termes generals, la majoria de territoris analitzats se situen per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte a l’Àmbit metropolità, que presenta uns usos del català per sota de la mitjana.
Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu
El primer grup, el formen els territoris amb més coneixement i ús del català. Es tracta de les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu, les zones amb més persones nascudes a Catalunya -al voltant del 68%- i un percentatge de nascuts a l’estranger a l’entorn del 20%. La població amb el català com a llengua inicial era majoritari en el període analitzat (2018-2023) a Terres de l’Ebre (57,7%) i a l’Alt Pirineu (51,2%). Quant a Comarques centrals, el percentatge arribava al 48%.
Amb tot, hi ha certes diferències entre els tres territoris pel que fa a la presència de parlants inicials d’altres llengües. Mentre que a l’Ebre hi havia un percentatge destacable d’altres llengües inicials (16,3%), a les Centrals i al Pirineu era més baix (de l’11,8% l’11,4%). Respecte a la llengua d’identificació, Terres de l’Ebre tenia un 56,3% de persones que s’identificaven amb el català, l’Alt Pirineu un 52,8% i a Comarques centrals un 52,4%. Pel que fa al castellà, s’hi identificaven el 14,8% de la població de Terres de l’Ebre, el 22,2% de l’Alt Pirineu i el 21% de Centrals.
Ponent i Comarques gironines
En una situació no gaire diferent de les anteriors se situen Ponent i Comarques gironines, que són territoris amb coneixement i ús de català superior a la mitjana, un percentatge de nascuts a l’estranger superior al 25% i un percentatge d’ús d’altres llengües diferents del català i el castellà per sobre de la mitjana catalana. Pel que fa a la llengua inicial, aquests dos territoris destacaven per tenir percentatges més alts que la mitjana nacional respecte del català: 39,1% a la zona de Girona i el 45,4% a Ponent, i també d’altres llengües – del 17,3% a Comarques gironines i 20,1% a Ponent.
Pel que fa a la llengua d’identificació, el percentatge de població que indicava el català era del 40,3% a Comarques gironines i del 46,9% a Ponent. El percentatge de població que s’identificava amb altres llengües estava a l’entorn del 12% en els dos territoris. Quant a la llengua habitual, el català únic era la llengua habitual del 45,1% a Comarques gironines i el 51,1% a Ponent, i el percentatge de població que usava altres llengües de forma prioritària era del 7% en els dos territoris. Ponent s’acostaria més al grup anterior que no pas les Comarques gironines.
Camp de Tarragona i Penedès
El tercer grup analitzat el formen el Camp de Tarragona i el Penedès, on les dades de l’enquesta mostraven percentatges d’ús més alts de castellà que de català, però on el català continuava estant per sobre la mitjana nacional. En aquests territoris, la proporció de nascuts a la resta de l’Estat (entre el 17% i el 19%) superava lleugerament la mitjana catalana (16,7%) i el percentatge de nascuts a l’estranger es trobava a l’entorn de la mitjana al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7%). Pel que fa a la llengua inicial, el percentatge de persones que tenien el castellà com a llengua inicial era del 48,8% al Penedès i del 42,5% al Camp de Tarragona, i el català era del 31,3% al Penedès i del 35,1% al Camp de Tarragona.
Quant a la llengua d’identificació, el català creixia respecte a la llengua inicial (32,7% al Penedès i 37,2% al Camp de Tarragona), mentre que la llengua habitual, el percentatge de castellà es situava entre el 40 i el 45% i el de català entre el 35% i el 38%. La taxa de persones que declaraven català i castellà com a habituals es trobava per sobre la mitjana catalana, entre un 10 i un 12%. Al Penedès s’hi detecta una presència de l’opció combinada ‘català i castellà’ sistemàticament superior a la mitjana, per sobre de la resta del país.
Àmbit metropolità
Finalment, el darrer i quart grup el forma l’Àmbit metropolità, el territori més poblat i el que acull menys proporció de persones nascudes a Catalunya, un 56,6%, més població de nascuts a la resta de l’Estat (un 18,3%) i un dels tres amb més població nascuda a l’estranger (25,1%). En termes globals, es troba per sota la mitjana de Catalunya pel que fa a coneixement de la llengua, així com pel que fa a la població que tenia el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).
Amb tot, el territori és molt divers internament des del punt de vista de les dinàmiques sociolingüístiques i es pot agrupar en tres blocs. En primer lloc, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat on, en general, hi havia uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l’àmbit. En el cas del Maresme, fins i tot superiors a la mitjana de Catalunya.
En un segon grup, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord, que presentaven unes dinàmiques més semblants a les del conjunt de l’àmbit Metropolità. Finalment, l’últim grup el formen l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, on l’ús del català era molt més baix que al conjunt de l’àmbit Metropolità.
Un retrocés multifactorial
La comparació entre territoris permet constatar que el retrocés dels percentatges d’ús del català detectat entre l’any 2018 i 2023 a tot Catalunya es deu a diversos factors. Per exemple, el percentatge de catalanoparlants inicials retrocedeix especialment a Terres de l’Ebre (-9,0 punts) i a Girona (-6,3 punts), però per motius diferents. Mentre que a les Terres de l’Ebre, el retrocés s’explica en bona part per la reducció del nombre de catalanoparlants inicials, ja sigui per defunció, emigració o l’arribada d’un contingent de persones de la resta de l’Estat. En canvi, a Comarques gironines, la reculada percentual de la llengua catalana inicial es deu bàsicament a l’arribada de nouvinguts.
També s’identifica com els moviments interns de població tenen impacte en la llengua. Per exemple, al Penedès, àmbit en creixement demogràfic per l’arribada de població metropolitana, retrocedeix el percentatge tant de catalanoparlants (-3,4 punts) com de castellanoparlants inicials (-5,6), tot i que augmenta el nombre parlants inicials de català i castellà combinat (5,4) i el d’altres llengües (2,2). Passa un fenomen similar a la zona central (-2,9 català -3,8 castellà; català i castellà 2,7), on el retrocés de llengua inicial no es trasllada de manera automàtica als usos lingüístics. A les Comarques gironines, la caiguda del català com a llengua habitual entre 20218 i 2023 va ser de 9 punts, especialment a favor del castellà (3) i el castellà combinat amb altres llengües i altres combinacions de llengües.
Mentrestant, a les Terres de l’Ebre el retrocés del català com a llengua habitual va ser de -5, mentre pugen el castellà (4,4), el català i el castellà (1,3), el català i altres llengües, i el castellà i altres llengües. Al Penedès, per la seva banda, baixen el català (-4,3) i el castellà (-2,6) i puja l’opció de català i castellà combinat (4,5) i les diverses combinacions de llengües. Per la seva banda, l’any 2023, a les Comarques centrals, el català com a llengua habitual va mantenir-se en el mateix percentatge i el castellà retrocedeix (-6) mentre creix l’ús de català i castellà (1,7) i les diverses combinacions de llengües.
Casos particulars: l’Hospitalet o Barcelona
Malgrat el retrocés de la llengua catalana assenyalat per l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, també es detecten algunes tendències positives. Per exemple, a l’Àmbit metropolità el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més (parlants habituals), és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa). En total, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%.
Això és així, per exemple, a Barcelona, on el 25,1% de població és de llengua inicial catalana puja fins 38,5% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més. La tendència es detecta també a l’Hospitalet de Llobregat, on es passa de 8,5% a 15,5%; o al Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa de 13,2% a 23,3%. Al Baix Llobregat Sud, d’11% de llengua inicial catalana s’arriba a un 21,8% de persones que empren el català la meitat del seu temps o més.
