L’ús d’insectes en l’alimentació comença a introduir-se en la societat catalana i europea. Ho fa a poc a poc davant el rebuig que genera entre molts consumidors, però els experts destaquen els beneficis nutricionals i econòmics que tenen i que amb conscienciació i informació les noves generacions ho veuran amb més bons ulls. El pas previ serà la incorporació dels insectes en els pinsos per animals, un fet que ja es comença a testar, si bé encara es troba lluny de normalitzar-se a gran escala. Aquesta setmana, la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza a Tarragona un congrés internacional on una cinquantena d’investigadors posen en comú els principals avenços a nivell de recerca i tecnologia.
En la trobada hi participen científics catalans, de l’Estat, dels Estats Units i també de països com Uganda o Kènia. Una de les particularitats és que el factor cultural condiciona el nivell d’implantació dels insectes en l’alimentació. Sílvia De Lamo, doctora en Ciència dels Aliments i investigadora de la URV i de la Ohio State University, explica que als Estats Units no s’està fent massa recerca perquè “l’ús d’insectes com a font alternativa de proteïnes i lípids no es considera” perquè “tenen un rebuig frontal a consumir-ne”. Tal com detalla, és a Europa i Àsia on més s’impulsen aquestes investigacions.
De Lamo creu que si s’educa els infants en els valors nutricionals dels insectes s’aconseguirà “un canvi” en la mentalitat. Montse Ferrando, professora del Departament d’Enginyeria Química de la URV, destaca precisament aquest alt valor nutricional. “Són una font alternativa de proteïnes de qualitat pel seu perfil d’aminoàcids i sembla que la fase lipídica, o sigui de greixos, també pot tenir aplicacions interessants”, a més dels “micronutrients, que els fan comparables a qualsevol altre tipus d’aliment”.
Segons Ferrando, més enllà de la vessant científica, el principal problema que hi ha ara per a la implementació a gran escala és el nivell d’automatització que han de tenir les empreses productores. “La majoria són petits productors i això és una mica un coll d’ampolla”, indica.
Primeres empreses
A Catalunya hi ha algunes petites empreses que ja s’hi dediquen. Una d’elles és Dapibus, situada a Abrera. Es dediquen a engreixar i processar larves de les denominades mosques soldat negres i n’obtenen farina, greix i fertilitzant. “El que fem és aprofitar subproductes que no tenen ús en la indústria agroalimentària per donar-los una segona vida engreixant insectes”, indica.
“El procés comença preparant la dieta dels insectes, que és una mena de pasta. Damunt unes safates es posen les larves i després totes aquestes safates passen a la granja, on s’hi estan sis dies, engreixant-se amb unes condicions de temperatura i humitat controlades”, detalla Conda. Posteriorment, separen les larves engreixades dels excrements. “L’excrement es pasteuritza i se’n fa fertilitzant orgànic ecològic, i les larves es deshidraten, es premsen per treure’ls el greix, i la fracció sòlida que queda es tritura per fer-ne farina”, especifica el director d’operacions.
Els productes que produeixen els venen a fàbriques de pinso, que a la seva vegada fan pinso per aviram, porcs i peixos. Així mateix també s’està començant a introduir en la producció de menjar per a mascotes. L’empresa va néixer el 2021, tenen una planta de 3.000 metres quadrats “molt automatitzada” i produeixen entre 800 i 1.000 tones de farina cada any. “La indústria ramadera, si es vol implementar, en necessita molta més quantitat”, destaca, i per això ara es troben en un procés validar els costos de producció i l’acceptació del mercat. Tot plegat amb l’horitzó de construir una planta més gran.
Amb tot, els científics no s’atreveixen a posar una data per a una implementació de l’alimentació dels insectes a gran escala. “El potencial és molt gran, no per substituir de manera completa les fonts de proteïna, però sí de manera parcial”, apunta Ferrando. Per ara hi ha quatre espècies d’insectes aprovades per l’agència europea per al consum humà i segons Ferrando el futur “sembla que està més lligat al mercat, als costos i a com el consumidor percep aquests nous productes”. “És un sector nou, emergent i crec que estem en una fase prèvia a un creixement més exponencial, però se’m fa una mica difícil dir quan es produirà aquesta eclosió”, finalitza.
