El grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat una recerca que identifica diversos tipus de cèl·lules on el virus de la immunodeficiència humana (VIH) pot mantenir-se amagat i resistir l’acció de les teràpies antiretrovirals habituals. Aquestes troballes han d’ajudar a guiar el desenvolupament de nous abordatges terapèutics amb l’objectiu d’eliminar el virus de l’organisme, fet que fins ara no és possible. El treball s’ha publicat a ‘Nature Communications’ i s’ha dut a terme en col·laboració amb els Serveis d’Anatomia Patològica, d’Otorrinolaringologia i d’Obstetrícia i Ginecologia de Vall d’Hebron, IrsiCaixa, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa i l’Hospital Universitari de La Princesa.
Actualment, els tractaments antiretrovirals permeten controlar el VIH i evitar la progressió de la infecció. Tot i això, no és possible eliminar completament el virus de l’organisme, sinó que una part queda inactiu en cèl·lules del sistema immunitari. Aquestes cèl·lules constitueixen els reservoris del VIH, els quals fan que el virus no pugui ser eliminat ni per la resposta immunitària ni pel tractament antiretroviral. Per aquest motiu, representen el principal obstacle per a la cura definitiva de les persones amb VIH.
Entre les estratègies en què se centra la recerca en la curació del VIH es troba la reactivació d’aquests reservoris cel·lulars mitjançant agents de reversió de la latència. Són fàrmacs dissenyats per tornar a activar el virus que es troba silent dins de les cèl·lules, amb l’objectiu que pugui ser reconegut pel sistema immunitari i eliminat de manera eficaç.
Per tal d’entendre la composició del reservori, aquest estudi ha establert models de teixits a partir de mostres d’amígdales, intestí i coll uterí humanes procedents de cirurgies i posteriorment infectades pel virus. D’aquesta manera, es van reproduir les condicions reals d’alguns dels teixits habituals on el virus es manté latent.
Els resultats van mostrar que el VIH s’amaga en una gran varietat de cèl·lules diferents dels teixits. Per exemple, a les amígdales el virus es troba principalment en cèl·lules implicades en la resposta immunitària pròpia dels ganglis limfàtics, mentre que a l’intestí el reservori dominant són cèl·lules de memòria resistents als teixits. Fins i tot, segons el teixit, el mateix tipus de cèl·lula pot comportar-se de manera diferent.
Finalment, l’equip va provar diferents fàrmacs reactivadors de la latència i va observar que la seva eficàcia variava molt entre teixits i tipus de cèl·lules. La co-cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR i líder de l’estudi, la doctora María José Buzón, explica que aquestes diferències mostren que cal combinar més d’un fàrmac per arribar a reactivar tots els reservoris del VIH i eliminar el virus de tots els teixits. “Cap fàrmac per si sol serà suficient i, per tant, caldrà dissenyar noves estratègies terapèutiques per aconseguir curar la infecció”, afirma.
