La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) revisarà les dotacions de reg del futur Pla Hidrològic 2028-2033, tenint en compte les 49 al·legacions presentades sobre aquesta qüestió durant el procés d’informació pública. En l’acte de presentació dels documents inicials del pla, el president de la CHE, Carlos Arrazola, ha dit que, en un principi, es proposava una reducció mitjana del 12,5%, tot detallant que aquesta seria del 3% en els sistemes més tecnificats i d’un 19% en els tipus de regs més tradicionals. Ara, però, ha afirmat que, amb els estudis i aportacions rebudes, cal “reconsiderar la proposta”. En aquest sentit, tot i que no es pot precisar encara com quedarà, ha apuntat que “no diferirà molt” dels plantejaments que s’havien fet.
Arrazola ha volgut deixar clar que no hi ha cap intenció de “limitar el desenvolupament futur de l’agricultura”. Tot i això, ha detallat que els resultats d’un informe del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) d’aquest mes de setembre indiquen que hi haurà una reducció del 12,5% en les aportacions d’aigua de cara a 2050, un percentatge superior al 5% que es contemplava inicialment.
Tot plegat, ha continuat, amb un procés de canvi climàtic en què els cultius tindran una necessitat hídrica més gran. Per tant, ha conclòs que aquestes dues variables contraposades poden “estressar una mica el sistema” i que la resposta que es donarà serà “rigorosa”.
La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU ja va presentar en el seu moment les al·legacions pertinents davant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per respondre a la proposta de revisió de les dotacions de reg inclosa en els documents inicials del Pla Hidrològic de l’Ebre per al cicle 2028–2033. La proposta inicial de la CHE suposava una reducció del 15,5% en la dotació del sistema dels Canals d’Urgell, que passaria de 9.000 a 7.604 m3/ha/any.
La CGRCU rebutja frontalment aquesta proposta per considerar que no reflecteix la realitat productiva ni les necessitats hídriques actuals del territori i argumenta la seva posició amb un estudi tècnic independent encarregat a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
