El Govern de Salvador Illa vol reformar l’administració pública catalana per acabar amb la burocràcia enrevessada. Bravo! El president de la Generalitat va presentar dilluns el pla de la comissió d’experts que s’encarregarà d’idear el canvi que ha de permetre agilitar els tràmits burocràtics de les institucions públiques. Fins al juny del 2026 esperen haver redissenyat més de 170 tràmits. Enguany ja s’estan abordant 31 procediments considerats prioritaris com els títols de família nombrosa i monoparental, i els ajuts per la compra de vehicles. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit que el Govern “tenia 60.000 expedients en un calaix”. Una vergonya. Dalmau ha dit que això és producte d’un “temps de desatenció”. Més aviat és conseqüència d’una idiosincràsia burocràtica immoral. D’una pasta administrativa obscena. El “temps de desatenció” al qual fa esment Dalmau és ancestral. Torno a referir-me als Episodios Nacionales que Benito Pérez Galdós va dedicar al general Prim. Els personatges de la citada novel·la històrica busquen resoldre un problema amb l’administració i els orienten: “Hablen ustedes con el gobernador civil, con el ministro de la Gobernación, con el ministro de Gracia y Justicia, con el director de Penales, con el presidente de la Junta de Cárceles, con el inspector de la Guardia Civil, con el juez de la Inclusa, con el comisario general de Cruzada, con la Secretaría de la Interpretación de Lenguas, con el nuncio apostòlico, con doña Polonia Sanz, con el padre Claret, con el moro Muza…”. Els afligits ciutadans exclamen: “¿En qué país vivimos? ¿Es esto España, o una colonia del Congo?”. El repte d’Illa és enorme.
Sessió: No iniciada
