Els oceans ocupen 361 milions de quilòmetres quadrats enfront els 149 milions de terra. Els mars són el mitjà de comunicació més immediat. Dones i homes n’han explorat una mínima part de la seva immensitat. Àmbit hostil, on l’ésser humà resulta maldestre i vulnerable, malgrat el domini de la ciència i de la tecnologia. El cap de setmana passat m’he endinsat en les profunditats exponencials del CaixaForum Lleida per descobrir vaixells enfonsats i objectes retrobats sota aigües immemorials. Em vaig sentir capità Nemo fent de bussejador a ‘20.000 llegües de viatge submarí’ de Jules Verne. Una exposició submarina enmig la Terra Ferma! Amb diluïda nostàlgia marinera, es reivindiquen unes quantes restes de naufragis sovint colonials. Amb tot, l’aigua mai no brolla en cap dels paratges de la mostra submarina. Emergeixo, sa i estalvi, i sense brúixola cinèfila, vaig a parar als JCA Cinemes d’Alpicat davant ‘Los tigres’ d’Alberto Rodríguez Librero (Sevilla, 54 anys), intensa simbiosi de melodrama familiar i thriller de tràfic d’estupefaents, protagonitzat per dos germans submarinistes, Antonio i Estrella, que es guanyen la vida tot netejant bucs contrabandistes. Un cap de setmana, doncs, força submarí. Recordo ara, allò que cantàvem, en castellà escolar als maristes del Sagrado Corazón: ‘En el fondo del mar, ¡matarile, rile, rile!’.
Sessió: No iniciada
