El passat dimecres 22 d’octubre, el Quim m’ensenyava satisfet per WhatsApp les samarretes per lluir en la Urganda Fraga Medieval, un acte cultural previst pel cap de setmana del 7 al 9 de novembre, organitzat per La Màgia Cultural del Baix Cinca, que el mateix Quim havia fundat fa uns anys. “Són molt xules”, em va dir. Aquell dia segur que estava molt content. El dia abans, el dimarts 21, havia complert 76 anys, i molta gent el va felicitar amb molt d’afecte. Ningú diria que cinc dies després ens assabentaríem de la seva mort. Una mort que li va arribar mentre dormia. Una mort dolça. Com dolç era ell.
Pels qui no el coneixíeu, el Quim Salleras Clarió era, entre moltes altres coses, doctor amb Cum Laude en Història Medieval i Moderna per la Universitat de Barcelona, amb el treball La Baronia de Fraga (1387-1458). Dissabte 25 del passat octubre, hores abans que ens deixés, el Quim, com cada dia, va penjar al Facebook una de les seves dispenses matrimonials que havia recollit, després d’hores i hores d’investigació: Parlava d’un enllaç matrimonial produït l’any 1861, entre dues persones que tenien quart grau de consanguinitat. L’home, amb els cognoms Zapater Villanova, originari de Vilella de Cinca per la part paterna, i de Vallobar, per la part materna; mentre que la dona tenia els cognoms Samplón Zapater, originària de Vallcarca, per part paterna, i de Saidí, per la part materna.
La publicació d’aquestes dispenses matrimonials va ser el detonant perquè el Quim i jo ens acabéssim coneixent personalment, després d’intercanviar-nos diferents missatges per buscar pistes per trobar avantpassats meus de Fraga. Va ser aquest juliol passat. El vaig recollir a l’estació d’autobusos de Fraga, ja que havia vingut de Lleida, procedent de Barcelona, on hi vivia. Em va ensenyar casa seva i vaig tenir el goig de poder veure la gran muntanya de documentació que havia anat estudiant i que, sobretot, encara tenia per analitzar en profunditat. Documentació de tot tipus. La majoria d’ella, vinculada amb la història de Fraga, amb publicacions de diferents historiadors, entre ells, ell.
Vam anar a dinar en un restaurant del casc antic de Fraga i em va començar a explicar diferents alternatives per poder buscar els noms dels meus avantpassats fragatins. Estava encallat amb els meus rebesavis Benito Jover Mir i Antonia Vera Agostín, i no havia manera de poder anar més enrere. Però davant meu va trucar per telèfon a la seva amiga, i també historiadora fragatina, Mari Zapater. Al saber que els meus avantpassats havien treballat de moliners, i que l’ofici havia passat de pares a fills, almenys entre el meu rebesavi i el meu padrí Casimiro, la va trucar perquè li va venir al cap que la Mari Zapater havia fet un treball sobre els moliners que havien treballat en els molins de Fraga.
I el bo del Quim va donar en el clau. Gràcies a ell i a la Mari Zapater vaig poder saber, a través de documentació escrita, que els pares del meu rebesavi eren el Francisco Jover Ríos (Fraga, 1796-1861), moliner de professió, casat amb Tomasa Mir Arellano, fins poder arribar a un tal Josep Antoni Jover, nascut a Fraga cap a l’any 1680, i pagès de professió, en la “huerta vieja” de Fraga. Sempre li estaré agraït al Quim, per haver-me ajudat tant en la meva investigació genealògica.
Un dels projectes que el Quim tenia en ment era el d’encarregar la fabricació d’uns gegants perquè desfilessin en l’acte medieval que s’organitza cada novembre a Fraga. D’aquest projecte n’havia parlat amb meu fill, el Joan, un geganter apassionat, que esperava conèixer també al Quim per proposar-li llocs i idees per tal que el seu projecte geganter es convertís en realitat. Una llàstima que el Quim ja no ho pugui arribar a veure.
No sé si entre l’ajuntament fragatí, conjuntament amb La Màgia Cultural del Baix Cinca, la colla Gigants de Fraga i, lògicament, amb el vistiplau de la seva família, podrien fer que Fraga pogués lluir un gegant que recordi el Quim. Perquè el Quim era això: un gegant. Un gegant de bonhomia i saviesa, que estimava Fraga, les seves arrels, i la seva història.
