Fa ja molts anys es deia aquesta frase. No sé si ve d’on us explicaré, però espero que entengueu el seu sentit. Per aquells que no ho sapigueu, anys enrere el servei militar era obligatori. Una de les primeres coses que t’ensenyaven en arribar, era les graduacions dels comandaments. Així sabries a qui obeir i en quin ordre. Una pregunta típica era: i si hi ha guerra i no queden oficials, qui mana? L’oficial més veterà era la resposta. L’experiència és un grau. Certament és així, l’experiència és un grau. Aquí fins i tot podríem ficar aquella altra frase que diferencia la saviesa i el coneixement. La saviesa és saber com fer alguna cosa i el coneixement és haver-la fet. O això diuen. L’exemple més clar seria el següent: se suposa que tots sabem canviar una roda punxada. Però saber-ho i fer-ho és diferent. Quan la vau canviar per primera vegada no us va passar que vau elevar el cotxe amb el gat i després us vau adonar que calia haver afluixat abans els caragols de la roda? Doncs a això em refereixo quan dic que l’experiència és un grau. Així doncs, quan et fas gran, més àmplies segurament hauran estat les teves experiències. I si en algun moment creus que ja no serveixes per a res, estàs ben equivocat perquè les teves experiències i coneixements segur que serviran i seran valorats per la gent adequada. Tots tenim experiències i coneixements que, encara que no ho creguis, són molt valuosos.
Sessió: No iniciada
