Desconcerten les escenes inicials de La invasió dels bàrbars, del director valencià Vicent Monsonís, una de les sorpreses agradables del Som Cinema, festival que avui tanca portes amb el lliurament de premis. Al principi del film ens trobem amb una gran festa a València on oficials del Tercer Reich són rebuts amb tots els honors per les autoritats i l’alta burgesia local, mentre les Joventuts Hitlerianes canten himnes nazis. Això passava sovint entre els anys 1939 i 1945, tot i que quan Alemanya va perdre la guerra, Franco es va afanyar a esborrar totes les proves d’aquestes confraternitzacions feixistes. Precisament el contrari és el que pretén Monsonís: recordar, a través de dues històries paral·leles que transcorren a l’actualitat i durant la postguerra, la despietada repressió que van patir centenars de milers d’espanyols. I és que el cine també pot contribuir a recuperar la memòria històrica. Una curiositat: l’himne que entonen les Joventuts Hitlerianes en realitat està interpretat per alumnes de l’escola de música Divisi de València, la meitat dels quals magrebins i subsaharians. Diria allò de que “si Hitler aixequés al cap…”, però em temo que ara mateix ja l’està aixecant, reencarnat en personatges com Trump, Putin o Netanyahu. En tot cas, animo a totes les persones que puguin i desitgin veure el film a fer-ho a partir del 14 de novembre, quan s’estrenarà a Catalunya. La història és la que és, ens agradi o no, i és necessari conèixer-la i reflexionar sobre el que es va fer bé i el que es va fer malament. Com diu Monsonís, “crec que és un film plenament vigent, i més considerant el moment que vivim, en el que s’està intentant imposar la intolerància”.
Sessió: No iniciada
