¡Què és el temps? Una “il·lusió” permanent. I la física quàntica afegeix: passat present i futur no són lineals sinó simultanis. Vaja, que el temps com el concebem no existeix. Però segueixo respectant la seva distribució en hores, dies, setmanes, mesos i anys per controlar-lo. Fins i tot em serveixo de les arrugues per comptar el pas dels anys. I quan m’aixeco, intueixo que em faltarà temps per tot el que m’he proposat. Soc una gata i m’agradaria viure satisfactòriament les meves set vides sense estar obsessionada amb el temps. Mentrestant comprovaré si el perdo assistint a la conferència Com fer les paus amb el temps a càrrec del psicòleg Miquel Nadal (Lleida, 1985), convidat per l’Associació Independent de Professionals del Comerç (SLOW SHOP)…
L’Auditori del Campus de la UdL estava a petar, cosa que vol dir que els de l’SLOW SHOP afinen a l’hora de proposar activitats que, entre altres coses, indueixin a regular el temps per afavorir la conciliació familiar i laboral. Si hagués de resumir la xerrada en una sola frase diria que “tot està en la nostra ment”. De ella depèn que féssim o no les paus amb el temps. “No gestionis el temps. Gestiona la teva ment!” diu l’speaker. No ens va donar fórmules tronades d’autoajuda, però si que ens va plantejar tot un seguit de preguntes per reflexionar sobre el tema. I va insistir en que el problema no és el temps sinó l’excés de coses que en proposem fer. Que més? Ah sí. Aplaudia la rutina, rebutjava la pressa i avisava que voler controlar el temps provoca estrès oxidatiu, avançant el nostre envelliment. ¿Què m’has dit? A fer punyetes els rellotges! Després de passar per la farmàcia a comprar un fotimer de cremes antioxidants, em dedicaré a ballar al meu ritme. A gaudir d’una mena de temps sense temps en el que el dolce far niente sigui la millor part del plaer d’existir…
A propòsit del goig de no fer res, de a què dediquem el temps i de com allunyar-nos del ritme de vida que ens imposa l’economia de mercat, em va com rellotge que no marca les hores el llibre que estic llegint de Azahara Alonso: Gozo (Siruela, 2024).
A mig camí entre l’assaig, la crònica i el diari, l’autora ens relata com, en sentir la necessitat d’un any sabàtic, es retira a l’illa de Gozo de l’arxipèlag de Malta tot posant contra la paret l’alienant productivitat del món actual que ens sotmet a horaris laborals poc conciliadors.
