Hi ha dies en què aixecar-se sembla impossible. Dies en què tot pesa i sembla que res té sentit. A tots ens passa, en alguns moments de la vida. Està bé admetre que estàs fart, cansat, confós o fins i tot perdut. No fa falta ser fort tot el temps, només sobreviure al dia ja és un assoliment enorme. Fins i tot en aquests dies difícils, hi ha petites maneres de seguir endavant. Fer un pas, encara que sigui mínim, pot marcar la diferència. Escriure com et sents, respirar profund, sortir a caminar, parlar amb algú que t’escolti… aquests actes simples són més poderosos del que semblen. Cadascun d’ells és un recordatori que encara hi ha vida, que encara hi ha oportunitat d’avançar. No necessites ser perfecte ni tenir totes les respostes. Només necessites seguir una mica més, un dia alhora. Cada esforç, per petit que sembli, és una victòria silenciosa que ningú més veurà, però que tu sentiràs. Avui no es tracta de conquistar el món ni de resoldre tots els teus problemes. Es tracta de sostenir-te, de fer un pas més, de recordar-te que fins i tot en els dies més foscos, la llum és allí, esperant que continuïs caminant. Perquè la teva força no ve de no caure, sinó d’aixecar-te, una vegada i una altra. D’aquesta manera a poc a poc recuperes un sentit que ara tal vegada no pots veure. Quan no estàs bé qualsevol direcció i qualsevol pas són bons perquè t’allunyen d’on no vols estar.
Sessió: No iniciada
