Llegeixo amb sorpresa que la delegació catalana de les institucions europees impulsa tallers a les aules universitàries contra la desinformació. La primera universitat que s’hi acull és la UdL (al Campus d’Igualada) i s’hi ensenya a “verificar la informació i detectar notícies falses”. Continuo llegint la notícia i les persones que imparteixen els cursos expliquen que “ofereixen eines avançades per contrastar informacions, estudis científics, fotografies, vídeos, àudios, continguts falsos generats per intel·ligència artificial i comptes de xarxes socials”. Allí hi ha de tot, sí. Gent que insulta, setciències, milhomes, persones que enganyen i gent que es deixa enganyar. Però a les xarxes només em crec el que diu LA MAÑANA, el Segre, La Vanguardia, El Periódico, El País, l’Ara o El Punt Avui, per posar alguns exemples. És a dir. El que diguin els diaris, que de fake news no en publiquen i si s’equivoquen (si ens equivoquem) rectifiquem. No cal tanta comèdia, que el periodisme fa anys que està inventat. I serveix per això. Per informar-se i perquè no et donin gat per llebre.