Emilio Castejón, descendent directe de la nissaga de polítics lliberals i republicans de Vilanova de Meià, entre els quals va destacar Ramon Castejón, em fa arribar un exemplar en PDF del diari La Publicidad del dia 1 de juny de 1887, la portada del qual està dedicada a l’obituari que Emilio Castelar va escriure a la mort del seu amic i correligionari Ramon Castejón, diputat i alcalde de Lleida en dos mandats. Emilio Castelar, que va ser president del Poder Executiu, president del Congrés de Diputats i ministre d’Estat, tenia tanta amistat amb els Castejón que, a través de les successives generacions, la família ha mantingut la tradició d’ostentar el nom d’Emilio. Escriu Emilio Castelar sobre Castejón: “Joven, muy joven todavía, cuando estalló la revolución del 48 que tando resonara en sus montes patrios, dióse Castejón, desde aquel entonces, al combate sin tregua y sin descanso por la democracia y por la libertad, aceptando los sacrificios impuestos así por lo arriesgado y tenaz de su esfuerzo como por lo ciego y demente de las reaccionarias resistencias”. Amb l’estil de l’època, essent a més Castelar membre de les acadèmies de la Lengua i de la Historia, segueix escrivint: “Hombre de tal temple no podía faltarnos en las circunstancias supremas y en los momentos decisivos de nuestra historia. Bajo el imperio de su profunda conciencia, y en el ejercicio de su firme voluntad, encontraba siempre la iluminación indispensable para guiarse con acierto en los intrincados laberintos de la política española, y superar las más insuperables dificultades”. Fan falta polítics així.














