Al meu article de fa dues setmanes vaig intentar explicar quines normes de dret internacional i quins criteris de sentit comú avalaven la qualificació de genocidi d’allò que està fent Israel contra la població palestina a la franja de Gaza. La veritat és que cada cop calen menys explicacions; qualsevol persona que vegi les notícies pot arribar a aquesta conclusió. Aquesta darrera setmana la voluntat del govern israelià s’ha fet del tot explícita: pretén que tots els habitants de Gaza abandonin la ciutat i inclús algun dels seus ministres ha fantasiejat sobre la seva reconversió en un complex turístic com a mecanisme per compensar les despeses de la guerra.
Malgrat aquestes evidències, continuen sentint-se veus que neguen l’existència de genocidi i pretenen fer-nos creure que només es tracta d’una guerra. Sostenen que els 65.000 morts palestins que s’han calculat fins ara –la immensa majoria civils— són simples víctimes, inevitables en qualsevol guerra. Fins fa poc els defensors d’aquesta tesi defensaven també l’actuació d’Israel com una reacció legítima a l’atemptat de Hamàs del mes d’octubre de 2023. Ara ja són relativament pocs els que s’atreveixen a defensar-ho i pràcticament tothom –excepte la més extrema dreta— admet que el que està fent Israel es una barbaritat, amb independència de si mereix la qualificació de genocidi o no. Inclús el canceller alemany Friedrich Merz va admetre aquest dijous a Madrid que el patiment de la població de Gaza no guarda cap proporció amb els objectius d’Israel, tot i negar que es tractés d’un genocidi. I no només això, s’han filtrat converses privades de Donald Trump en què es critica la posició del govern israelià.
Els defensors de l’actuació d’Israel s’han quedat sols i reduïts a grupuscles d’extrema dreta recalcitrant que actuen més per sintonia política amb Netanyahu i els partits que el recolzen que per cap altre motiu. És clar, ara ja no poden utilitzar l’argument de l’antisemitisme perquè inclús els governs més pro-israelians critiquen les seves actuacions i distingeixen nítidament entre el govern, l’estat d’Israel, els ciutadans d’Israel i el poble jueu. El que es critica és l’actuació del govern israelià, que compromet l’estat d’Israel al qual representa. Però aquesta crítica no s’estén al poble d’Israel, una part del qual s’ha mostrat contrari a l’actuació del seu govern, i molt menys al poble jueu.
D’acord. Aquesta setmana s’ha fet un pas endavant. Hem aconseguit posar-nos d’acord majoritàriament en criticar la barbàrie que es duu a terme a la franja de Gaza per part de l’exercit israelià. Confio que aquest consens es posi de manifest i es concreti en acords de l’assemblea general de l’ONU que començarà aquest proper dimarts. Dono per descomptat que els Estats Units d’Amèrica utilitzaran el seu dret de vet, però això no traurà als acords el seu valor de condemna.
I que consti que això que està passant a Gaza només té un nom, que és el de genocidi. Tant se val si el fa Israel com qualsevol altre. Tots els governs poden cometre genocidi i no pot ser lícit desviar la mirada depenent de qui el faci.
