Els casos de racisme policial van ser els que van tenir un percentatge més alt sense denunciar de tots els detectats pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme a Catalunya durant el 2024. En concret, en el 71% d’aquests casos els afectats van decidir, per diversos motius, no denunciar la vulneració de drets. En el cas de les vulneracions de drets socials per motius ètnics o racials, el 68% es van quedar sense denunciar formalment. Són algunes de les principals xifres de la memòria anual del SAiD, presentada aquest divendres. Durant el 2024 el SAiD va atendre 647 persones per situacions de racisme en 109 municipis, davant de les 628 del 2023.
En concret, 169 d’aquestes persones van fer la denúncia al SAiD per fets ocorreguts a la ciutat de Barcelona. 427 persones van demanar atenció per primer cop i, d’aquestes, 316 situacions van ser identificades com a racisme, 16 menys que l’any anterior. 105 dels nous casos van ser assumits per a seguiment i denúncia. 211 situacions, dos terços del total, no han derivat en denúncia per diverses raons com desconfiança en les institucions, por a represàlies o revictimització, falta de suport institucional i recursos, autogestió del conflicte, limitacions legals o dificultats per identificar l’agressor. A més, la falta de recursos va fer que el SAiD no pogués atendre correctament les víctimes durant tres mesos.
De les tipologies més freqüents de discriminacions, les agressions policials van ser les menys denunciades, amb un 71% del total de situacions. Les vulneracions de drets socials no es van denunciar en un 68% dels casos, moltes de les quals afecten menors d’edat. De fet, la meitat de les víctimes no denuncien per elles mateixes.
Les tipologies de racisme registrades van ser: 29% agressions i discriminacions entre particulars; 22% discriminació en drets socials com educació, habitatge o salut; 16,5% agressions i abusos per part de la policia; 8,2% discursos d’odi en mitjans, xarxes socials o la política (50% discursos polítics i 30% violència cultural); 7,6% racisme laboral; i 7% discriminació en serveis privats d’oci, transport o bancs.
Dels 105 nous casos assumits pel SAiD, el 32% van ser agressions i discriminacions entre particulars (+10%), el 21% eren discriminacions en l’accés a drets socials, el 14% eren agressions i abusos de cossos policials, 12% per discurs d’odi, 6% per discriminació en l’accés a serveis privats, 6% per discriminacions laborals, 4% per abusos o agressions de vigilants de seguretat privada, 3% contra l’extrema dreta i 2% per discriminació en l’accés a serveis públics.
L’espai públic és l’àmbit principal de les agressions, amb un 39% del total, seguit de les discriminacions entre veïns, amb un 30%.
Dues terceres parts dels casos han estat gestionats mitjançant intervenció directa, amb acompanyament personalitzat i psicosocial. En un 18% dels casos s’ha seguit la via administrativa, com queixes, inspeccions laborals o de serveis públics, i un 16% s’han denunciat penalment als jutjats. En tot cas, el SAiD prioritza els mètodes restauratius per “compensar les mancances del sistema judicial i garantir la reparació del dany”.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 38% són de nacionalitat espanyola, el 32% són estrangers en situació regular, i l’11% estan en situació irregular. El 10% són subjectes col·lectius. El 32% dels afectats són llatinoamericans o caribenys, el 28% magrebins, el 13% subsaharians, el 10% són europeus, incloent-hi gitanos, i el 2% asiàtics. El 47% de les víctimes són dones i el 42% homes, i la resta eren situacions que afectaven un col·lectiu o la població en general.
