Enmig de la situació tràgica que va conduir al confinament i el mateix tancament a les cases, també hi va haver petits detalls, que en altres moments haurien semblat irrellevants, però que la feien una mica més suportable, com per exemple aquells aplaudiments als sanitaris, tots al balcó a les 8 de la tarda, que donaven la sensació que després de tot, el món seria una mica millor.
A Lleida, una de les iniciatives que va implicar a més gent va ser la d’un grup de veïns del barri de Balàfia, a la rambla de Corregidor Escofet, que va començar amb el petit gest de ‘punxar’ una cançó al balcó i que va acabar amb la participació de més d’un centenar de persones. Francesc Torrelles va encendre l’espurna; “un dia després de l’aplaudiment vaig agafar un petit altaveu i vaig posar una cançó i vaig veure a dues noies a un balcó de l’altra banda del carrer que sortien a ballar”.
Ràpidament, la idea va córrer com la pólvora i “al segon dia ja hi havia alguna persona més”. Així, es va establir un diàleg musical entre balcons que durava fins a les 9 de la nit i que després es van allargar fins més tard. “Vam fer un grup de Whatsapp i tot que encara es conserva i que va arribar a tenir més de 120 persones”, explica, el que cada cop feia més multitudinàries les celebracions. I no només els Dj’s posaven música sinó que també es van fer actuacions de música en directe, amb intèrprets com “dues noies que tocaven el violí o els membres del Trio Coral, amb òrgan i cantants”. “Va ser una alegria per a tots, ens va salvar de moltes hores”.
A més, les festes també van ser molt seguides a través de les xarxes socials, que van viure un esclat en aquells moments, ja que s’emetien en directe per un canal que van crear a Facebook “on ens seguia molta gent”. La comunitat va créixer fins al punt que “els diumenges fèiem un bingo amb la col·laboració dels establiments de baix per als premis, concerts de música per a la canalla o música de ball, amb parelles de gent gran ballant al balcó”. I també va haver-hi moments d’altres sentiments més profunds: Francesc Torrelles recorda amb emoció un dels dies més especials, quan el pare d’un veí va morir; “ell mateix ens va dir que aquella tarda no sortiria al balcó, però que la vida i la festa havien de continuar”; i així va ser, després d’un respectuós minut de silenci.
Pel que fa a les seves sensacions cinc anys després de l’esclat de la pandèmia i al que ha quedat de totes aquestes bones intencions de cara al futur, considera que “a nivell general no sembla que s’hagi vist allò que ens pensàvem que tothom seria millor persona, la gent ja no se’n recorda d’allò i hem tornat com abans, fins i tot més egoistes”. Però és ben diferent en el petit àmbit –comparat amb un món sencer– d’un barri lleidatà, on sí que va deixar empremta. “A Balàfia sí que es recorda, se’n parla i jo tinc més amics que abans; es va fer comunitat i al grup de Whatsapp encara estem més de 90 persones”, destaca. Ara, en el cinquè aniversari “potser tocarà fer un dinar”, conclou Francesc.
