La xafarderia, indiscreció i curiositat ens han portat alguna vegada a la vida a interessar-nos per coses dels famosos que no són molt conegudes o, més ben dit, poc o gens conegudes. Polítics, artistes, cantants o estadistes han despertat el nostre interès a saber anècdotes, moltes vegades, secretes que no es coneixen per part de la gran societat.
Entre altres personatges famosos, segur que a molta gent els ha interessat conèixer en algun moment de la vida, curiositats de la monarquia de qualsevol país, fins i tot de la nostra. A mi, personalment, m’ha picat el cuquet de la Casa Reial Britànica, i més concretament de la princesa Lady Di; la seva vida i mort, que també continua sent una incògnita. De Lady Di he estudiat una mica les seves memòries a la taula, per allò que soc un apassionat, com molts de vostès sabran, de la cultura i la gastronomia nacional i internacional, i el que s’ha fet sobre quines eren les seves predileccions a l’hora de seure a taula. Darren McGrady va ser un xef que va treballar per a la monarquia britànica per espai de quinze anys. Per tant, coneixia de prop els gustos i predileccions de la princesa a l’hora d’alimentar-se. Darren, era l’encarregat d’atendre les demandes de Diana de Gal·les, fins i tot després de separar-se del príncep Carles, el 1993. Aquest tenia una plena confiança en el xef perquè es coneixien prou.
Lady Di tenia el sa costum d’allunyar-se de totes les carns vermelles, excepte si en l’àpat hi havia uns convidats i el menú les incloïa. Alguns dels plats que més li agradaven eren els pebrots farcits i el pollastre ‘escaldat’. La seva alimentació era baixa en carbohidrats, centrant-se en una dieta el més semblant a la d’un vegetarià. La frase que sempre li repetia al xef era ‘tu encarregar-te del greix, jo m’encarregaré dels carbohidrats al gimnàs’.
En l’apartat dels dolços, Diana tenia una debilitat pel budín de pa i mantega, un clàssic de la cuina anglesa. McGrady deia que cada vegada que el preparava, ella s’escapolia a la cuina per menjar les panses de raïm que habitualment es feien servir per adornar les postres.
Tot i que la seva alimentació estava bastant controlada i se centrava en el tema saludable, pel que fa als seus fills, el príncep William i el príncep Harry, la seva posició era diferent. No volia que la seva dieta fos la mateixa que la dels seus fills, perquè buscava que tinguessin una vida el més normal passible, malgrat haver nascut dins de la reialesa.
