Els dissabtes m’agrada anar a mercat (a Balaguer) i enraonar amb el Jaume, un llibreter del centre històric que és un referent per tothom que li agrada llegir. Un dia vaig veure com entrava un xicot senegalès, una mica més jove que jo, i va fer una trucada des de la mateixa llibreria. Al marxar, el Jaume em va explicar que de tant en tant hi anava i li deixava fer alguna gestió. Era jove, amb poca xarxa social, i venia de molt lluny a guanyar-se la vida, de manera que trobar algú que enlloc de fer-li mala cara el rebés amb un somriure, era d’agrair. En conec més de gent com el Jaume. Una amiga de casa, la Rosita, es dedica des de fa anys en cos i ànima a ajudar la gent des de Càritas. Tant se val l’idioma que parlin. Tant se val de quin color tinguin la pell o de quin sigui el seu Déu de referència perquè la nostra amiga d’Artesa de Segre veu persones (i no immigrants). Podem parlar de molta més gent que es preocupa pels altres. A Lleida, la Fundació Arrels-Sant Ignasi fa una feina gegantina en l’atenció a les persones sense sostre. Les ajuda, els dona refugi, a l’estiu es preocupa de donar-los un espai ben climatitzat per evitar que estiguin a la intempèrie a la migdiada quan tots nosaltres pontifiquem sobre immigració fent un cafè amb gel o un gin tònic dins d’un bar ben cllimatitzat. De fet, sort en tenim de gent com el Jaume, la Rosita o d’entitats com Càritas o Arrels-Sant Ignasi. Sense ells la vida per molta gent que viu a casa nostra seria encara més difícil del que ja és. Ara, a més, han de lidiar amb una corrent de fonts molt gran que no només va dels Estats Units de Trump a la Itàlia de Meloni passant per l’alemanya del canceller Scholz, que avui veurà com es dispara la ultradreta durant la nit electoral. Catalunya (i Espanya) no és diferent i el discurs va calant. Aquesta setmana l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha estat protagonista perquè al final l’oposició no li ha fet moció de censura. Ni cal. Va guanyar les eleccions i les va guanyar perquè la van votar. El que cal és que tothom faci examen de consciència per veure si ja té dins la llavor de l’extrema dreta perquè si mireu al vostre voltant i escolteu les converses sobre immigració veureu que l’Orriols som (una mica) tots. I això és molt preocupant.
Sessió: No iniciada
