El gran ‘maestro’ Rosendo Mercado compleix demà 71 ‘takos’ cantant allò de “no sé si estoy en lo cierto, lo cierto es que estoy aquí, otros por menos se han muerto, maneras de vivir”. La joventut eterna és impossible, però molts es poden mantenir joves d’esperit durant tota la seva existència, malgrat que el gran guitarrista es va saber allunyar dels escenaris a temps, abans de cremar-se.
Aquest rockero incorregible que es va donar a conèixer amb Ñu i que després va crear una de les millors bandes de la història del rock espanyol, Leño, segur que segueix cantant en el seu retir voluntari allò de “voy aprendiendo el oficio, olvidando el porvenir, me quejo sólo de vicio”.
L’última vegada que va visitar aquests contorns el bo de Rosendo va ser el 24 de maig del 2014 a Agramunt, una nit en què el seu Atlético de Madrid va perdre per 4-1 a la final de la Champions contra el seu rival i veí Real Madrid. La veneta forofa no li va sortir a aquest ‘colchonero’ fins a la cançó ‘En agua caliente’, la 16 de les 24 que va descarregar aquella nit inoblidable: “No pienses que estoy muy triste, si no me ves sonreír, es simplemente despiste”.
El músic de Carabanchel està ‘Agradecido’ amb la seva gent, segueix ‘Loco por incordiar’ i mai no es troba ‘Fuera de lugar’. En aquest 23-F, el fan madrileny de Rory Gallagher seguirà cantant allò de “voy cruzando el calendario, con igual velocidad, subrayando en mi diario muchas páginas”. Pels teus 71 i molts més, Rosendo… Oh yeah!
