Com que em compto del grup de les persones que es passen la nit en vetlla per seguir el recompte dels Estats Units (altres ho fan pels Oscar) puc dir que vaig ensumar prou aviat la victòria de Tremp. D’entrada, als EUA el partit que guanya a cada Estat s’emporta tots els vots electorals, de manera que van al sarró del sumatori per decidir qui guanya. Més enllà de les eleccions a la presidència, però, els Estats Units també renoven part del Congrés i del Senat, que allí, a diferència de casa nostra, sí que té una funció essencial com a cambra territorial.
A poc a poc, com ens ha passat amb el Halloween, que guanya terreny a la castanyada, o amb el Black Friday, que es va menjant les nostres rebaixes d’hivern, també ens anem acostumant a la nomenclatura electoral americana. Els mitjans han anat informant puntualment dels caucus (eleccions primàries) que serveixen per elegir el candidat a la presidència. Tot plegat perquè el primer dimarts després del primer dilluns de novembre la ciutadania dels Estats Units voti la presidència. Segons s’explica les dates responen al que van voler els pares de la Constitució al seu moment perquè consideraven que en aquestes dates la gent ja havia pogut fer la collita i vendre-se-la, de manera que van considerar que a principis de novembre era el moment de votar. Torno a fer una ullada al sistema electoral americà i no em desagrada. Allí els senadors i congressistes responen al seu territori, de la mateixa manera que a priori ho fan els nostres. I si convé voten en contra del que diu el seu partit. Però el nostre sistema electoral és obsolet. Sinó ja em direu. Quan heu vist els nostres/vostres diputats i diputades als mercats un cop acabada la campanya electoral? Mai.
El que caldria, doncs, és elegir un diputat per comarca (fos del partit que fos). A la persona més votada al Pallars Jussà o a la Noguera li podríem preguntar pels túnels de Comiols o l’autovia de Lleida a Balaguer, per posar només dos exemples, i demanar-li comptes del que es fa o no es fa. Posats a fer també caldria abolir el dia de reflexió i la prohibició de fer enquestes la darrera setmana perquè els temps que relatava Delibes a El disputado voto del señor Cayo ja han passat a la història.
