A la teua parròquia, Santa Tereseta. Hi eres dissabte, atent i observador com sempre, en el retrobament d’una trentena llarga d’aquella canalla que es van anar fent joves i adults a la teua vora. Quan les parròquies eren l’únic lloc on trobar-se la joventut per pensar i parlar lliurement. I fer descobertes, excursions i conèixer el món sense censures. Han passat més de quaranta anys. Ara tots i totes en tenen més de seixanta, però continues sent part de les seues vides i dels seus records. Ja els/les vas veure dissabte. Només han canviat físicament. Continuen sent com eren. Igualets/tes. Amb la mateixa il·lusió i força. Com tu. Sempre.